El barceloní Gerard Piqué i el vallesà Sergio Busquets compten
amb un palmarès espectacular, format, com a integrants del FC Barcelona, per set
Lligues, set Copes del Rei, sis Supercopes d’Espanya, tres Lligues de Campions,
tres Supercopes d’Europa i tres Mundials de Clubs i, com a internacionals amb
Espanya, per una Eurocopa i una Copa del Món.
Piqué ha estat, segons la meva opinió, el millor central del món
de l’actual segle XXI, des de l’italià Franco Baresi no havia observat mai un
futbolista tan extraordinari en aquesta demarcació i ha reunit vàries
qualitats, com tècnica, posició, personalitat i lideratge, encara que en aquest
últim aspecte no sempre ha estat clau per contagiar els seus companys.
Busquets ha estat un migcentre esplèndid, potser el millor en la
història moderna del club juntament amb Pep Guardiola, l’home que el va fer
debutar al primer equip del Barça. El jugador de Badia del Vallès, que s’ha
caracteritzat per la rapidesa en moure l’esfèric, la intel·ligència tàctica i
una barreja extraordinària entre força i tècnica, va formar amb Xavi Hernández
i Andrés Iniesta un dels millors mig camps de la història del futbol.
Tanmateix, tots dos futbolistes han estat sempre a la foto dels
desastres europeus del Barça, els de París, Torí, Roma, Liverpool, dues vegades
Lisboa i al Camp Nou davant Juventus, París Saint – Germain i Bayern de Munic.
A més, a part de tenir la sensació que han exigit molts anys ser titulars i
jugar-ho pràcticament tot, el de la Bonanova sembla haver estat les darreres
temporades més pendent dels seus negocis i les ocurrències a les xarxes socials que del
futbol i el de Badia, al contrari del que va fer el seu company, continua
insistint en actuar a la selecció espanyola, fet que ha motivat moltes vegades
un deteriorament físic important.
No hay comentarios:
Publicar un comentario