Em
considero un defensor acèrrim de la primera etapa de Joan Laporta com a
president del FC Barcelona, amb un palmarès brillant, format per quatre
Lligues, una Copa del Rei, tres Supercopes d’Espanya, dues Lligues de Campions,
una Supercopa d’Europa i un Mundial de Clubs, sense oblidar altres èxits com
expulsar els Boixos Nois del Camp Nou o confiar en Pep Guardiola per dirigir
l’equip a partir de l’any 2008.
No
obstant, l’actual Laporta m’està decebent cada vegada més: presidencialisme
radical (en l’anterior mandat es va fer acompanyar durant un temps de persones
importants com Ferran Soriano o Marc Ingla), un victimisme que no va aparèixer
en la seva primera experiència com a president, quan preferia arreglar les
desavinences en els passadissos de les principals federacions, o “sainets” com
els que han tingut lloc amb la dimissió en diferit i posterior marxa enrere de
l’entrenador Xavi Hernández.
Potser
la diferència es troba en què des de 2003 a 2010 va tenir el gran Johan Cruyff,
traspassat l’any 2016, com a conseller i assessor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario