Cristiano Ronaldo. Molta gent pensa, entre els quals
m’incloc, que el davanter de Madeira no està per ser titular i que resta més
que no pas suma a Portugal, que segurament compta amb el millor centre del camp
del torneig.
Uruguai. Gran decepció de la bicampiona mundial, que ha
estat incapaç de classificar-se en un grup força senzill. Marcelo Bielsa (foto)
potser ja hauria d’anar pensant en una retirada i Fede Valverde continua sumant
polèmiques.
Txèquia, El fet que en la repesca eliminés una bona
selecció com Dinamarca, feia pensar que com a mínim els centreeuropeus
superarien la primera fase, però els txecs marxen del torneig despès de ser
cuers del seu grup.
Turquia, S’esperava bastant d’un equip que compta amb bons
futbolistes com el capità Hakan Çalhanoglu o el madridista Arda Guler, però els
otomans van ser els primers en caure eliminats, tot i que després van superar
un dels amfitrions: els Estats Units.
Corea del Sud. Ha disputat de manera ininterrompuda totes
les Copes del Món des de 1986 i en alguna ocasió ha aconseguit importants
èxits, com les semifinals del 2002 com a co-amfitriona, però aquesta vegada els
asiàtics han decebut fortament, fins el punt de provocar una crisi nacional.
Escòcia. A diferència d’altres equips britànics teòricament
més febles, Irlanda del Nord i Gal·les, els escocesos mai han superat una fase
de grups mundialista. Si no ho va aconseguir amb jugadors com Billy Bremmer,
Peter Lorimer, Joe Jordan, Gordon Strachan, Graeme Souness o Kenny Dalglish,
difícilment ho podia assolir ara.
Àsia, Només una selecció d’aquest continent, el Japó, ha
aconseguit la classificació per a setzens de final. Aràbia Saudita,
sorprenentment Corea del Sud, Irak, Iran, Quatar i les debutants Jordània i
Uzbequistan han quedat eliminades.
Zero punts. Irak, Jordània, Panamà, Tunísia i Uzbequistan
marxen del campionat nord-americà després de no haver sumat cap punt.
L’absència d’Itàlia. Segurament estic equivocat, però una
selecció que ha aconseguit quatre Mundials crec que no pot quedar-se fora d’un
torneig tres cops consecutius. Potser alguns equips, i penso sobretot també en
Brasil i Alemanya, haurien de tenir garantida la participació.
Les pauses d’hidratació. Es pot entendre que hagin aturades
d’aquest tipus en encontres on fa molta calor, però ignoro la raó de perquè es
fan en partits amb temperatures agradables i en estadis coberts i ambientats.
Malauradament, cada dia el futbol és menys esport i més negoci.
No hay comentarios:
Publicar un comentario