Abans de començar la Copa del Món, sincerament no confiava
massa amb el de llarg millor futbolista de la història: Leo Messi.
Tanmateix, l’astre argentí, a diferència d’altres veterans
com el portuguès Cristiano Ronaldo o el
brasiler Neymar Júnior, ha realitzat un campionat fantàstic,
extraordinari i espectacular.
Potser una de les poques qualitats que li mancaven a Messi
fa uns anys era la capacitat de posar-se l’equip a les espatlles quan les coses
no anaven bé, però en aquest Mundial recentment finalitzat ho ha fet de manera
exhaustiva i gràcies a Leo la selecció albiceleste va ser capaç de superar
grans entrebancs contra Egipte, Suïssa o Anglaterra, respectivament en vuitens
de final, quarts de final i semifinals.
No obstant, en la final de Nova York davant Espanya,
l’estrella sud-americana no va ser suficient per impedir el segon títol del
combinat estatal, molt superior en un encontre en què Argentina només es va
defensar, va portar a terme una gran duresa, semblava que només veiés en els
penals la manera de guanyar el partit i únicament va inquietar la porteria
rival quan ja perdia el xoc.
No acabo de comprendre l’actitud de l’esquadra de Lionel
Scaloni a l’estadi Meatlife, doncs Argentina, a part de comptar amb el concurs
d’un Messi que va estar molt sol, disposava de bons futbolistes com Enzo
Fernández, que va acabar expulsat per una duríssima entrada a Pau Cubarsí,
Julián Álvarez, que ha fet un torneig bastant decebedor; Leandro Paredes,
suplent a Nova York, o Lautaro Martínez, heroi en semifinals que
incomprensiblement no va actuar cap minut en el darrer enfrontament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario