Hi va haver un temps un moment en què grans clubs de la Lliga
espanyola, com Athletic Club, Atlético Madrid, FC Barcelona, RCD Espanyol, Rayo
Vallecano o Real Sociedad, comptaven amb el seu equip femení, Per la seva part, incomprensiblement, el Real Madrid
no tenia la secció.
Un dia algú li va fer saber al poderós president blanc, Florentino
Pérez, que aquella anomalia no podia seguir i va ser llavors quan l’empresari
madrileny va comprar el CD Tacón i el va convertir en el Real Madrid.
Anys més tard, el conjunt femení blanc acostuma a ser el
segon classificat de la Lliga F i participa amb assiduïtat a la Lliga de
Campions, tot i que mai ha pogut superar els quarts de final d’aquest torneig.
No obstant, encara cap trofeu ha entrat a l’espaciós museu del Santiago
Bernabéu i les derrotes i fins i tot humiliacions contra el Barça són constants.
El passat diumenge es va disputar un nou clàssic al Camp
Nou i, justament quan alguns analistes asseguraven que les madridistes es
trobaven més a prop que mai del bloc català, aquest li va endossar un
espectacular 7 a 0, demostrant que la distància entre els dos equips continua
sent sideral.
Pérez, a diferència de Josep Maria Bartomeu Bartomeu i Joan
Laporta, m’hai s’ha cregut la secció femenina de futbol, no compta amb cap
model, com ja succeeix amb l’equip masculí, i és complicat endevinar que farà.
Alguns persones no descarten fins i tot la dissolució, però ara per ara no
penso que prengui aquesta decisió, tot i que deu estar fins el capdamunt de les
repetides golejades.
Per acabar aquest article m’agradaria formular un desig
impopular: seria bo per al futbol femení espanyol i fins i tot per al Barça que
la igualtat es manifestés i que, ni que fos de tant en tant, el Real Madrid
superés a les blaugranes, com ho va fer amb polèmica fa uns anys a Montjuïc, i
que pogués alçar algun títol.

No hay comentarios:
Publicar un comentario