Gerard Piqué és un home que no acostuma a mossegar-se la llengua quan parla i, a la roda de premsa que va efectuar el passat 14 de gener, va estar molt encertat quan va dir que ara la premsa madrilenya ataca José Mourinho perquè els resultats del Real Madrid són negatius, perquè ha assegut a la banqueta un símbol com Iker Casillas o perquè va humiliar un periodista madrileny, però gairebé ningú criticava el portuguès des de Madrid quan els resultats eren bons, malgrat que el tècnic havia ja protagonitzat moltes polèmiques. Seguidament en destaco les més “cèlebres”:
L’enfrontament amb Preciado. Mourinho no va tenir cap problema, durant els seus inicis com a entrenador madridista, de faltar al respecte a un dels entrenadors més estimats del futbol espanyol, el ja desaparegut Manolo Preciado, aleshores preparador de l’Sporting de Gijón. El portuguès va arribar a insinuar que el càntabre havia pràcticament “llençat” el partit que va jugar al Camp Nou contra el FC Barcelona per alinear varis suplents, en un matx en què per cert els catalans ho van passat fatal per endur-se els tres punts.
Els “errors” arbitrals. Durant la seva primera temporada al Santiago Bernabéu, els atacs de Mourinho a l’estament arbitral van ser constants, fet que va arribar a la seva màxima expressió quan, en una roda de premsa posterior a un Real Madrid – Sevilla, que els blancs havien guanyat, va extreure un full on estaven escrits diferents errors del col•legiat que havia dirigit el xoc.
La terrible roda de premsa de la Champions. Real Madrid i Barça acabaven de jugar l’anada de les semifinals de la Lliga de Campions 2010/2011 al Bernabéu. Els jugadors llavors entrenats per Pep Guardiola van vèncer (0-2) en un encontre en què van ser expulsats el central Pepe i el mateix Mourinho, però que els blancs van afrontar com un equip petit i mediocre malgrat actuar com a locals. El lusità va oferir una tremenda roda de premsa on va atacar feroçment diferents àrbitres europeus, la institució barcelonista o el mateix organisme de la UEFA.
El dit a l’ull de Vilanova. El Barça li acabava de guanyar la Supercopa d’Espanya al Madrid al Camp Nou i Mourinho, per l’esquena, li va ficar el dit a l’ull a Tito Vilanova, aleshores segon entrenador blaugrana. No content amb el seu covard acte, el portuguès es va mofar posteriorment de l’empordanès anomenant-lo Pito.
Trobada al pàrquing. Arran de l’eliminació de l’equip madridista a la Copa del Rei contra el Barcelona, el tècnic lusità va anar al pàrquing del Camp Nou, on hi va romandre fins a l’aparició de l’àrbitre del partit, el col•legiat càntabre Teixeira Vitienes.
Malgrat la gravetat de tots aquests actes, alguns autèntiques barbaritats, com molt bé recorda Piqué, la majoria de la premsa madrilenya no en va dir res, més aviat en algun cas fins i tot va defensar el preparador madridista.
