LES EUROCOPES UNA A UNA: 2000

 

Organitzadors: Bèlgica i Holanda.

Campió: França (foto).

Finalista: Itàlia.

Semifinalistes: Holanda i Portugal.

Participació d’Espanya: eliminada als quarts de final per França.

Seleccionador campió: Roger Lemerre.                       

Seleccionador finalista: Dino Zoff.

Millor jugador: Zidane (França).

Màxims golejadors: Kluivert (Holanda) i Milosevic (Iugoslàvia).

Altres futbolistes destacats: Henry (França), Nesta (Itàlia) i Figo (Portugal).

El millor:

- França va encadenar els títols Mundial i Europeu.

- La qualitat de futbolistes francesos com Blanc, Desailly, Deschamps, Zidane o Henry.

- El renaixement italià, amb homes com Cannavaro, Nesta, Maldini o Totti.

El pitjor:

- Espanya es trobava en aquella època ancorada als quarts de final.

- La campiona Alemanya va ser l’última del seu grup.

- la co-amfitriona Bèlgica no va superar la fase de grups.

PROS I CONTRES DE QUÈ DEMBÉLÉ ACABI JUGANT AQUESTA TEMPORADA

 

A favor:

Donar normalitat al grup. Ousmane Dembélé, almenys fins el pròxim 30 de juny, pertany a la plantilla del FC Barcelona i la seva participació evitaria un ambient enrarit al vestidor.

Pot arribar a ser un futbolista decisiu. Tot i que en els quatre anys i mig que porta a l’entitat, sobretot per les nombroses lesions que ha patit, el francès ha tingut un rendiment força decebedor, és un dels homes de l’actual Barça que més desequilibri poden ocasionar.

L’entrenador és qui ha de tenir l’última paraula. En tot moment he pensat que, sempre i quan es mantingui en les línies de la filosofia que ha caracteritzat normalment el club català les últimes dècades, el tècnic ha de ser qui mani en un vestidor i si Xavi Hernández creu que Dembélé ha de jugar, la directiva ho ha d’acceptar.

En contra:

Pensar en el futur. Si l’extrem francès i el seu representant han decidit ja que la pròxima campanya el jugador actuarà en un altre club, Xavi hauria potser de comptar amb homes que estiguin al Camp Nou durant l’exercici vinent.

Dubtes amb el rendiment de Dembélé. En cas que el futbolista gal tingui ja un pacte signat amb un altre equip, potser el Chelsea o el París Saint – Germain, podria tenir lloc la incertesa de si un jugador tan propens a les lesions podria actuar al 100%.

Els fitxatges. Dels quatre futbolistes que el Barça ha contractat en aquest mercat d’hivern, tres són davanters, concretament Ferran López, Adama Traoré i el seu amic Pierre – Emerick Aubameyang, per tant tots ells competència per a Ousmane.

LES EUROCOPES UNA A UNA: 1996

 

Organitzador: Anglaterra.

Campió: Alemanya (foto).

Finalista: Txèquia.

Semifinalistes: França i Anglaterra.

Participació d’Espanya: eliminada als quarts de final per Anglaterra.

Seleccionador campió: Berti Vogts.                             

Seleccionador finalista: Dusan Uhrin.

Millor jugador: Sammer (Alemanya).

Màxim golejador: Shearer (Anglaterra).

Altres futbolistes destacats: Nedved (Txèquia), Desailly (França) i Gascoigne (Anglaterra).

El millor:

- Primer títol continental de l’Alemanya reunificada.

- La sorprenent Txèquia, que comptava amb futbolistes com Nedved, Berger o Poborsky.

- La final del davanter germànic Bierhoff, autor dels dos gols del seu equip malgrat no ser titular.

El pitjor:

- La nova frustració anglesa davant Alemanya en una tanda de penals.

- Una Itàlia molt decebedora.

- La vigent campiona Dinamarca i la revelació del Mundial de 1994 Bulgària no van superar la fase de grups.

EL RENAIXEMENT DEL FIORENTINA

 

Els inicis de l’era artística i cultural coneguda com el Renaixement, durant el segle XV, van tenir lloc a la ciutat de Florència, la capital de la regió italiana de la Toscana. Ara l’històric club de la bella localitat del centre d’Itàlia està vivint precisament un renaixement.

El Fiorentina, que compta en el seu palmarès amb la primera edició de la Recopa i també ha estat finalista tant de la Copa d’Europa com de la Copa de la UEFA, ha estat tradicionalment una entitat de segona categoria en el Calcio, doncs per exemple no obté el títol de l’Scudetto des de l’any 1956. No obstant, per les files violes han passat futbolistes històrics com Giancarlo Antognoni, Roberto Baggio o el golejador argentí Gabriel Batistuta.

En l’actual Fiore, entrenada per Vincenzo Italiano, que ha finalitzat la primera volta de la Sèrie A en posicions europees, estan destacant jugadors com el capità Cristiano Biraghi,  Riccardo Saponara, l’espanyol José Callejón, Lucas Torreira, Riccardo Sottil, Nicolás González o Dusan Vlahovic (foto), però precisament el seu traspàs en el mercat d’hivern al Juventus pot significar un duríssim contratemps per al club toscà de cara a la segona part de la temporada.

ELS QUATRE FITXATGES DEL BARÇA EN EL MERCAT D’HIVERN

 

Dani Alves. Amb 38 anys i sis anys i mig després d’haver abandonat el Camp Nou, el llorejat futbolista brasiler ha tornat al FC Barcelona i, tot i que en principi semblava que la seva arribada al club es devia més per aportar experiència i mentalitat guanyadora, els dubtes que Xavi Hernández té amb Serginho Dest i Òscar Mingueza poden convertir el millor lateral dret de la història de l’entitat en usual titular a la Lliga, doncs no ha estat inscrit a l’Europa League.

Ferran Torres (foto). Internacional fix amb la selecció espanyola dirigida per Luis Enrique Martínez, el davanter valencià comptava amb minuts per part de Pep Guardiola al Manchester City, però no els suficients per a un futbolista de la seva joventut i projecció, doncs la competència d’homes com Bernardo Silva, Riyad Mahrez, Rakheem Sterling o Gabriel Jesús era força dura. Torres és un home força polivalent en atac, on pot actuar tant a la banda com de davanter centre.

Adama Traoré. Format a les categories inferiors del Barça, l’extrem de l’Hospitalet de Llobregat, que va ser convocat per Luis Enrique en la passada Eurocopa, torna a l’entitat catalana després d’un bon rendiment a la Premier League, primer a l’Aston Villa i més tard al Wolverhampton Wanderers. Xavi el podria utilitzar també per ocupar tot el carril dret del terreny de joc si optés per jugar amb una línia de tres defensiva.

Pierre – Emerick Aubameyang. Tot i que actualment es troba en hores baixes, arran de ser apartat a l’Arsenal pel tècnic basc Mikel Arteta, el golejador gabonès és un futbolista que ha donat un extraordinari rendiment tant a la Bundesliga, a les files del Borussia Dortmund, com a la Premier League, en el conjunt londinenc. Si és capaç de recuperar la forma, pot pal·liar la manca de gol de l’equip barcelonista.

LES EUROCOPES UNA A UNA: 1992

 

Organitzador: Suècia.

Campió: Dinamarca (foto).

Finalista: Alemanya.

Semifinalistes: Holanda i Suècia.

Participació d’Espanya: eliminada a la fase prèvia per França.

Seleccionador campió: Richard Moller Nielsen.          

Seleccionador finalista: Berti Vogts.

Millor jugador: Schmeichel (Dinamarca).

Màxims golejadors: Larsen (Dinamarca), Riedle (Alemanya), Bergkamp (Holanda) i Brolin (Suècia).

Altres futbolistes destacats: Povlsen (Dinamarca), Brehme (Alemanya) i Rijkaard (Holanda).

El millor:

- La gran sorpresa de Dinamarca, de repescada a campiona.

- El bon paper de l’Alemanya reunificada, tot i que no va poder afegir el títol continental al mundial guanyat dos anys abans a Roma.

- L’amfitriona Suècia va donar una bona imatge i, dos anys més tard, seria tercera a la Copa del Món dels Estats Units.

El pitjor:

- La desqualificació de Iugoslàvia a causa de les guerres dels Balcans.

- Espanya es va perdre l’única fase final d’una Eurocopa o un Mundial des de 1978.

- S’esperava molt més de la França dirigida pel mític Michel Platini i amb futbolistes com Blanc, Cantona o Papin.

L’EXTRAORDINÀRIA TASCA DE MANUEL PELLEGRINI AL BETIS

 

Quan hem arribat, si fa no fa, al meridià de la temporada, el Betis s’ha convertit en l’equip revelació a Espanya, doncs està classificat en tercera posició al campionat de Lliga, és a dir, en zona Champions, i disputarà els quarts de final de la Copa del Rei i també els setzens de final de l’Europa League.

L’actual segle XXI ha estat per a l’entitat verd-i-blanca, que va guanyar amb Llorenç Serra Ferrer d’entrenador la Copa del Rei de l’any 2005, molt irregular, fet que ha contrastat amb la millor època de la història del reu gran rival ciutadà, el Sevilla, que ha assolit dues Copes del Rei, una Supercopa d’Espanya, sis Copes de la UEFA / Europa League i una Supercopa d’Europa.

En aquesta gran campanya del club andalús estan destacant futbolistes com Claudio Bravo, Hèctor Bellerín, Marc Bartra, Cristian Tello, William Carvalho, Sergio Canales, Nabil Fekir, Juanmi Jiménez o William José da Silva, els quatre primers, per cert, amb passat barcelonista.

No obstant, el gran artífex del ressorgiment bètic és el tècnic xilè Manuel Pellegrini (foto), un home que va fer un treball fantàstic en institucions com el Vila-real, a qui va portar a les semifinals de la Lliga de Campions; el Màlaga, on va assolir els quarts de final de la Champions League; el Real Madrid, que arran d’un brillant campionat de Lliga no va poder superar el gran Barça de Pep Guardiola, o el Manchester City, amb el qual va conquistar dues edicions de la Premier League.