lunes, 31 de marzo de 2025

FA 40 ANYS QUE ESTIMEM URRUTI


 





El març de 1985, el FC Barcelona va guanyar la seva desena Lliga, 11 anys després de l’anterior, l’històric títol aconseguit amb Johan Cruyff d’estrella, que a la seva vegada es va conquistar 14 anys més tard del vuitè. És a dir, el club català va aconseguir només dos campionats en 25 anys.

Res feia presagiar que aquella temporada suposaria un gran èxit per a l’equip blaugrana, doncs els argentins César Menotti i Diego Maradona acabaven de deixar el Camp Nou i per substituir-los van arribar respectivament un desconegut entrenador anglès, Terry Venables, i un modest atacant escocès, Steve Archibald, i, a més, el conjunt blaugrana va ser eliminat a la primera ronda de la Recopa pel Metz, arran d’una inversemblant remuntada del club francès a Barcelona. 

No obstant, l’equip de Venables va realitzar un campionat de Lliga, del qual va ser líder de la primera a l’última jornada, molt regular, només va perdre dos partits en tot el torneig, va ser encapçalat per un grandíssim Bernd Schuster i va mostrar una gran seguretat en una defensa en què van destacar Migueli Bernardo i José Ramón Alexanko.

Quan encara restaven quatre jornades per al final de la Lliga, el Barça va assolir matemàticament el títol a l’estadi Zorrilla de Valladolid, però va ser un matx amb suspens i èpica: Paco Clos va avançar els catalans, el salvadorenc Jorge Mágico González va igualar i Alexanko va donar de nou avantatge als blaugranes, que van observar com al minut 88 l’àrbitre càntabre Victoriano Sánchez Arminio assenyalava un polèmic penal, que Javier Urruti va detenir a Mágico. A la història van passar els crits del locutor de Catalunya Ràdio Joaquim Maria Puyal d’”Urruti t’estimo !”.

El porter basc, que s’havia format a la Real Sociedad, va ser fitxat per l’entitat catalana l’estiu de 1981, procedent del RCD Espanyol, sent en principi suplent del també guipuscoà Peio Artola, fins que va aconseguir la titularitat a finals de la temporada 1981 – 1982. Urruti es va convertir en un gran ídol al Camp Nou, fins el punt que la contractació d’un altre arquer basc l’any 1986, Andoni Zubizarreta, va aixecar una enorme polèmica entre l’afecció. Ja retirat, va morir d’un accident circulatori quan només comptava 49 anys. 


viernes, 28 de marzo de 2025

GRANS TRIOMFS DELS 125 ANYS D’HISTÒRIA DEL FC BARCELONA: LLIGA DE CAMPIONS 2005 – 2006


 





Entrenador: Frank Rijkaard. 

Capità: Carles Puyol. 

Estrella: Ronaldinho de Assis. 

Altres futbolistes importants: Carles Puyol, Xavi Hernández i Samuel Eto’o.

Onze tipus: Victor Valdés, Oleguer Presas, Carles Puyol, Rafa Márquez, Gio van Bronkhorst, José Edmilson, Xavi Hernández, Andrés Iniesta, Ludovic Giuly, Samuel Eto’o i Ronaldinho de Assis.

Principals suplents: Juliano Belletti, Leo Messi i Henrik Larsson. 

Número de títol: 2n. 

El millor: l’eliminatòria de semifinals contra el Milan.

El pitjor: que Iniesta comencés des de la banquetes la final, la qual no van poder jugar per lesió Xavi i Messi. 


jueves, 27 de marzo de 2025

MAL ANY A MANCHESTER


 






Manchester és l’única ciutat, juntament amb Milà (AC Milan, 7, i Internazionale FC, 3) que té dos clubs que han assolit la Copa d’Europa / Lliga de Campions: el Manchester United, que n’ha guanyat tres, i el Manchester City, que n’ha aconseguit una. Tanmateix, l’actual any està sent un desastre a la ciutat anglesa.

La crisi del United no és cap novetat, doncs, a banda de títols esporàdics, com l’Europa League de l’any 2017 o l’FA Cup de l’any passat, precisament aconseguida davant el rival local, l’entitat no aixeca el cap des de la marxa del mític entrenador escocès Alex Ferguson, després de 26 anys d’estància a la banqueta d’Old Trafford. Tècnics del prestigi del portuguès José Mourinho o el neerlandès Erik ten Hag no han aconseguit reflotar l’històric club.

Molt més sorprenent està sent l’enfonsament del City, doncs ha arribat després que l’equip de Pep Guardiola conquistés quatre Premier League consecutives i la primera Champions League de la història del club de l’Etihad. En aquests moments, els vigents campions anglesos tenen complicat accedir a la pròxima Lliga de Campions, doncs ocupen el cinquè lloc de la classificació, i tot fa presagiar que el pròxim estiu es viurà una autèntica revolució a l’entitat.


martes, 25 de marzo de 2025

GRANS FUTBOLISTES DELS 125 ANYS D’HISTÒRIA DEL FC BARCELONA: RIVALDO BORBA


 





Any i lloc de naixement: 1972 (Recife, Pernambuco - Brasil). 

Demarcació: davanter. 

Estància al club: 1997 – 2002.

Títols: 2 Lligues i 1 Copa.

Procedència: Deportivo Coruña. 

Destí: AC Milan. 

El millor: gols espectaculars. 

El pitjor: el que va venir a partir de l’any 2.000.


lunes, 24 de marzo de 2025

GRANS FUTBOLISTES DELS 125 ANYS D’HISTÒRIA DEL FC BARCELONA: VÍCTOR VALDÉS


 





Any i lloc de naixement: 1982 (Gavà, Baix Llobregat - Catalunya). 

Demarcació: porter. 

Estància al club: 2002 – 2014.

Títols: 6 Lligues, 2 Copes, 4 Supercopes d’Espanya, 3 Lligues de Campions, 2 Supercopes d’Europa i 2 Mundials de Clubs.

Procedència: pedrera. 

Destí: Manchester United. 

El millor: possiblement, el millor arquer de la història del club. 

El pitjor: la gravíssima lesió que va tenir poc abans de deixar el Barça. 


viernes, 21 de marzo de 2025

GRANS DERROTES DELS 125 ANYS D’HISTÒRIA DEL FC BARCELONA: LLIGA DE CAMPIONS 1993 - 1994


 






Entrenador: Johan Cruyff. 

Capità: José Mari Bakero. 

Estrella: Romário da Souza. 

Altres futbolistes importants: Ronald Koeman, Michael Laudrup i Hristo Stoitxkov.

Onze tipus: Andoni Zubizarreta, Albert Ferrer, Miquel Àngel Nadal, Ronald Koeman, Sergi Barjuan, Pep Guardiola, Eusebio Sacristán, José Mari Bakero, Hristo Stoitxkov, Romário da Souza i Txiki Begiristáin.

Principals suplents: Guillermo Amor, Iván Iglesias i Julio Salinas. 

Número de final: 4a. 

El millor: excepte en la final, un gran torneig. 

El pitjor: la fi del Dream Team. 


jueves, 20 de marzo de 2025

EL NOTTINGHAM FOREST TORNA ENTRE EL GRANS


 





El Nottingham Forest (NF) és l'únic club que compta al seu palmarès amb més Copes d’Europa (1979 i 1980) que no pas Lligues del seu país (1978). L’equip que va dirigir el mític i també polèmic Brian Clough va marcar una època amb futbolistes llegendaris com Peter Shilton, John McGovern, Trevor Francis, Tony Woodcock o John Robertson, però seguidament va entrar en una llarga i profunda crisi.

Ara fa uns anys, el Forest va tornar a la Premier League i, després d’unes temporades d’assentament a la categoria, en què l´única missió del club era evitar el descens, en l’actual exercici està lluitant per classificar-se per a la pròxima Lliga de Campions, denominació amb la qual no ha disputat mai el torneig. En aquests moments, l’entitat de Nottingham ocupa la tercera posició del campionat, només per darrere del líder destacat Liverpool i Arsenal.

L’actual NF està dirigit pel tècnic portuguès Nuno Espirito Santo, exentrenador del València, i hi destaquen futbolistes com Morgan Gibbs – White, Callum Hudson – Odoi, Taiwo Awoniyi, Anthony Elanga i sobretot el golejador Chris Wood.