Un dels millors equips de la història del futbol, el Brasil
de 1970, que va conquistar a Mèxic la seva tercera corona mundial, tenia un
equip de fantasia, entrenat per Mário Zagallo i
format per homes com Jairzinho Ventura, Gérson de oliveira, Tostao
Gonçalves, el gran Pelé Arantes o Roberto Rivelino.
Tanmateix, el futbol va anar canviant i es va fer cada cop
més físic, per la qual cosa la tècnica, la classe i l’elegància de la Canarinha
va deixar de ser suficient, tal com es va demostrar sobretot al Mundial
d’Espanya de 1982, quan un equip
extraordinari, entrenat per Telé Santana i integrat per jugadors com Júnior de
Gama, Sócrates Brasileiro, Paulo Falcao, Zico Antunes o Éder de Assis va ser
eliminat per una física, lluitadora i molt forta mentalment Itàlia.
Va ser en aquella època, agreujada per les eliminacions a
les Copes del Món de Mèxic 1986 i Itàlia 1990, quan a Brasil es van donar
compte que havien d’apostar també per futbolistes de físic, garra i lluita i
van arribar jugadors com Dunga Verri, que a més va ostentar la capitania, Mauro
Silva o Mazinho do Nascimento, que acompanyats d’homes molt tècnics com Bebeto
Gama i Romário da Souza, es va endur el seu quart títol mundial l’any 1994 als
Estats Units de la mà del preparador Carlos Alberto Parreira.
Vuit anys més tard, al campionat organitzat per Corea del
Sud i el Japó, la Seleçao es va endur amb el tècnic Luiz Felipe Scolari la seva
cinquena Copa del Món, de nou amb un equip molt equilibrat, amb tècnica i
fantasia, representades per Cafú de Moraes, Roberto Carlos Silva i
l’espectacular trident format per Ronaldinho de Assis, Ronaldo Nazàrio i
Rivaldo Borba, i físic, amb Gilberto Silva i José Kléberson.
No obstant, segurament a Brasil la situació ha donat un gir
radical i ara abunden més els futbolistes de força i lluita que no pas els
jugadors de tècnica i classe i s’ha pogut apreciar en l’actual Mundial, on la
Canarinha ha estat eliminada als vuitens de final per Noruega, després de
superar el Japó amb moltíssimes dificultats als setzens de final.
És cert, la Seleçao ha comptat amb un jugador amb molta
classe com el madridista Vinicius Júnior, però ha optat per un entrenador
conservador i especulatiu, tot que amb un brillantíssim historial, com l’italià
Carlo Ancelotti (foto), un centre del camp comandat per un home de garra com
Carlos Casemiro i, com es va poder veure contra el combinat nòrdic, va cedir
clarament la iniciativa del joc i la possessió de la pilota al contrari. A més.
Brasil ha comptat amb el hàndicap de la lesió del barcelonista Raphina Dias i
no s’ha entès la convocatòria d’un futbolista ja clarament decadent com Neymar
Júnior en el lloc de Joao Pedro.
On va Brasil ? Aquesta és la pregunta que ha de respondre
la Confederació per redreçar el rumb d’una selecció que no guanya el Mundial
des de fa 24 anys.
