Dades del campió
Entrenador: Bernd Schuster
Estrella: Casillas (foto).
Altres jugadors bàsics: Ramos, Raúl i Van Nistelroy.
Onze tipus: Casillas, Ramos, Pepe, Cannavaro, Marcelo, Sneijder, Diarra, Guti, Robinho, Raúl i Van Nistelroy.
Principals adversaris: Vila-real, FC Barcelona, Atlético Madrid, Sevilla, Racing i Mallorca.
El millor: la confiança en les pròpies possibilitats.
El pitjor: la primera meitat de la segona volta.
Dades generals del torneig
Campió: Real Madrid.
Segon classificat: Vila-real.
Altres classificats per a la Lliga de Campions: FC Barcelona i Atlético Madrid.
Millor jugador: Casillas (Real Madrid).
Màxim golejador: Güiza (Mallorca).
Equip revelació: Racing.
Onze del torneig: Casillas (Real Madrid), Alves (Sevilla), Ramos (Real Madrid), Cannavaro (Real Madrid), Capdevila (Vila-real), Sneijder (Real Madrid), Senna (Vila-real), Iniesta (Barcelona), Luis Fabiano (Sevilla), Güiza (Mallorca) i Raúl (Real Madrid).
Estadi del Camp Nou, temporada 2006/2007: el Real Madrid arriba a aquest escenari a cinc punts de distància del FC Barcelona. Els blancs, entrenats llavors per l’italià Fabio Capello, s’avancen tres vegades en el marcador, però es troben un excepcional Leo Messi, el qual aconsegueix un hat-trick, amb el tercer dels gols marcat en temps de descompte. Malgrat que l’equip madridista va perdre una gran oportunitat de situar-se a només dos punts del llavors líder, aquell dia va començar el que podríem anomenar una conjuració entre els jugadors del Real Madrid, coneguda popularment com a “juntos podemos”.
El grup de Capello, en el més pur sentit de l’èpica, amb amor propi i una confiança total en les seves possibilitats, va començar a realitzar una sèrie de remuntades espectaculars, i en algun cas inversemblants, i a guanyar partits en els últims minuts. Mentrestant, el Barça es dormia en els llorers i perdia punts increïbles, com els que va deixar escapar al Camp Nou davant Betis i Espanyol en els darrers instants. Finalment l’entitat blanca, malgrat no realitzar un joc massa convincent, va acabar enduent-se el títol. L’èpica havia superat l’autocomplaença.
Malgrat l’èxit, el president del Real Madrid Ramón Calderón va decidir fer el canvi a la banqueta del Santiago Bernabéu i Bernd Schuster va substituir Capello, fonamentalment per millorar el joc de l’equip i perquè l’alemany era el preferit del dirigent arran de guanyar les eleccions el 2006, encara que va ser convençut pel director tècnic Pedja Mijatovic de que l’italià era l’home idoni per portar la transició.
A pesar de que el futbol realitzat per l’equip tampoc va acabar de convèncer, la primera volta del Real Madrid de Schuster va ser excel·lent, amb uns números esplèndids que van suposar un nou rècord de puntuació. El quadro blanc continuava amb la mateixa tònica de l’equip de Capello: remuntades, gols en els últims instants i una fe cega en les pròpies capacitats.
No obstant, amb el començament de l’any 2008, el club blanc va entrar en una important crisi de resultats i el Barça va retallar una diferència que havia esta de nou punts a només dos. A més a més, per aquelles dates el grup de Schuster va ser eliminat en els vuitens de final de la Champions League pel Roma i les crítiques a l’entrenador alemany van ser fortes i continuades, recordant que els equips dirigits per ell acostumen a anar de més a menys.
Tanmateix, el Real Madrid va recuperar-se i es va proclamar matemàticament campió quan encara restaven tres jornades per al final del campionat. Mentrestant, el Barça s’enfonsava vertiginosament i de forma patètica, al mateix temps que al Vila-real, que va arribar a somniar amb la possibilitat de lluitar pel títol, li va entrar allò que popularment en l’argot futbolístic es coneix com la “por a guanyar”, encara que els valencians si han acabat superant el club blaugrana i han aconseguit la segona plaça, la qual porta directament a la fase de grups de la Lliga de Campions.
Entrenador: Bernd Schuster
Estrella: Casillas (foto).
Altres jugadors bàsics: Ramos, Raúl i Van Nistelroy.
Onze tipus: Casillas, Ramos, Pepe, Cannavaro, Marcelo, Sneijder, Diarra, Guti, Robinho, Raúl i Van Nistelroy.
Principals adversaris: Vila-real, FC Barcelona, Atlético Madrid, Sevilla, Racing i Mallorca.
El millor: la confiança en les pròpies possibilitats.
El pitjor: la primera meitat de la segona volta.
Dades generals del torneig
Campió: Real Madrid.
Segon classificat: Vila-real.
Altres classificats per a la Lliga de Campions: FC Barcelona i Atlético Madrid.
Millor jugador: Casillas (Real Madrid).
Màxim golejador: Güiza (Mallorca).
Equip revelació: Racing.
Onze del torneig: Casillas (Real Madrid), Alves (Sevilla), Ramos (Real Madrid), Cannavaro (Real Madrid), Capdevila (Vila-real), Sneijder (Real Madrid), Senna (Vila-real), Iniesta (Barcelona), Luis Fabiano (Sevilla), Güiza (Mallorca) i Raúl (Real Madrid).
Estadi del Camp Nou, temporada 2006/2007: el Real Madrid arriba a aquest escenari a cinc punts de distància del FC Barcelona. Els blancs, entrenats llavors per l’italià Fabio Capello, s’avancen tres vegades en el marcador, però es troben un excepcional Leo Messi, el qual aconsegueix un hat-trick, amb el tercer dels gols marcat en temps de descompte. Malgrat que l’equip madridista va perdre una gran oportunitat de situar-se a només dos punts del llavors líder, aquell dia va començar el que podríem anomenar una conjuració entre els jugadors del Real Madrid, coneguda popularment com a “juntos podemos”.
El grup de Capello, en el més pur sentit de l’èpica, amb amor propi i una confiança total en les seves possibilitats, va començar a realitzar una sèrie de remuntades espectaculars, i en algun cas inversemblants, i a guanyar partits en els últims minuts. Mentrestant, el Barça es dormia en els llorers i perdia punts increïbles, com els que va deixar escapar al Camp Nou davant Betis i Espanyol en els darrers instants. Finalment l’entitat blanca, malgrat no realitzar un joc massa convincent, va acabar enduent-se el títol. L’èpica havia superat l’autocomplaença.
Malgrat l’èxit, el president del Real Madrid Ramón Calderón va decidir fer el canvi a la banqueta del Santiago Bernabéu i Bernd Schuster va substituir Capello, fonamentalment per millorar el joc de l’equip i perquè l’alemany era el preferit del dirigent arran de guanyar les eleccions el 2006, encara que va ser convençut pel director tècnic Pedja Mijatovic de que l’italià era l’home idoni per portar la transició.
A pesar de que el futbol realitzat per l’equip tampoc va acabar de convèncer, la primera volta del Real Madrid de Schuster va ser excel·lent, amb uns números esplèndids que van suposar un nou rècord de puntuació. El quadro blanc continuava amb la mateixa tònica de l’equip de Capello: remuntades, gols en els últims instants i una fe cega en les pròpies capacitats.
No obstant, amb el començament de l’any 2008, el club blanc va entrar en una important crisi de resultats i el Barça va retallar una diferència que havia esta de nou punts a només dos. A més a més, per aquelles dates el grup de Schuster va ser eliminat en els vuitens de final de la Champions League pel Roma i les crítiques a l’entrenador alemany van ser fortes i continuades, recordant que els equips dirigits per ell acostumen a anar de més a menys.
Tanmateix, el Real Madrid va recuperar-se i es va proclamar matemàticament campió quan encara restaven tres jornades per al final del campionat. Mentrestant, el Barça s’enfonsava vertiginosament i de forma patètica, al mateix temps que al Vila-real, que va arribar a somniar amb la possibilitat de lluitar pel títol, li va entrar allò que popularment en l’argot futbolístic es coneix com la “por a guanyar”, encara que els valencians si han acabat superant el club blaugrana i han aconseguit la segona plaça, la qual porta directament a la fase de grups de la Lliga de Campions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario