- Real Madrid
Entrenador: Bernd Schuster (foto).
L’estrella: Casillas.
La revelació: Marcelo.
Onze tipus: Casillas, Ramos, Pepe, Cannavaro, Marcelo, Sneijder, Diarra, Guti, Robinho, Raúl i Van Nistelroy.
El millor: la lluita i la fe
A la capital espanyola en diuen casta i raça, però a mi no m’entusiasmen en absolut aquests mots i prefereixo d’altres com lluita, garra, fe, confiança, èpica o senzillament professionalitat. Els jugadors blancs, des del tram final del campionat anterior, han demostrat tot això i, en el torneig recentment finalitzat també bon futbol, encara que en comptagotes.
El pitjor: els inicis de l’any 2008
Després d’un números espectaculars durant la primera volta, el Real Madrid va passar per un important i profund sotrac durant els mesos de gener i febrer, amb inesperades derrotes pel que fa a la Lliga (davant Getafe i València al Santiago Bernabéu, per exemple) i una dolorosa eliminació a la Champions League contra un rival teòricament inferior com el Roma.
- Vila-real CF
Entrenador: Manuel Pellegrini.
L’estrella: Nihat.
La revelació: Cazorla.
Onze tipus: Diego López, Javi Venta, Godín, Cygan, Capdevila, Cani, Senna, Pires, Cazorla, Rossi i Nihat.
El millor: Manuel Pellegrini
L’etapa de l’entrenador xilè a Vila-real es pot considerar excepcional: un sots-campionat i un tercer lloc, pel que fa a la Lliga, i unes semifinals de la Champions i unes altres de la UEFA, quant a torneigs internacionals. A més, podríem dir que ha sortit victoriós del trist afer Riquelme.
El pitjor: el “vertigen”
Cada vegada que els valencians van tenir l’oportunitat de situar-se com a líders, durant la primera volta, com d’acostar-se al Real Madrid, en la segona part del campionat, els hi va entrar allò conegut en el món futbolístic com “vertigen” o “por a guanyar”. En resum, no saber o no poder aguantar la pressió.
- FC Barcelona
Entrenador: Frank Rijkaard.
L’estrella: Iniesta.
La revelació: Bojan.
Onze tipus: Valdés, Zambrotta, Puyol, Milito, Abidal, Xavi, Touré, Iniesta, Messi, Eto’o i Henry.
El millor: alguna cosa nova es mou
Al Camp Nou molts ja s’il·lusionen amb un nou Barça amb Pep Guardiola d’entrenador, sense estrelles aburgesades, amb cares noves com Dani Alves i amb joves com Leo Messi, Andrés Iniesta o Bojan Krkic com a grans protagonistes del nou projecte de Joan Laporta.
El pitjor: el definitiu i trist final d’un cicle
Per si algú en tenia dubtes (existien optimistes al Camp Nou que pensaven que aquest equip encara era capaç d’aconseguir grans coses), definitivament s’ha acabat un cicle a l’entitat blaugrana. Herois dels dos campionats de Lliga i de la Champions de Saint - Denis, com Frank Rijkaard, Ronaldinho, Deco i Samuel Eto’o, ja tenen les maletes preparades.
- Atlético Madrid
Entrenador: Javier Aguirre.
L’estrella: Agüero.
La revelació: Camacho.
Onze tipus: Abbiati, Antonio López, Pablo, Perea, Pernía, Maxi Rodríguez, Raúl García, Santana, Simao, Agüero i Forlán.
El millor: assignatura aprovada
Des de la temporada 1995/1996, quan els blanc-i-vermells van aconseguir el doblet Lliga / Copa del Rei de la mà de Radomir Antic, els matalassers no obtenien la classificació per a la Champions League i bona part del mèrit la té el criticat i qüestionat tècnic mexicà Javier Aguirre.
El pitjor: la defensa
L’Atlético, malgrat la presència d’internacionals com Leo Franco, Antonio López, Pablo, Perea o Pernía, ha rebut una important quantitat de gols amb constants errors d’homes tan experimentats. A més a més, els d’Aguirre han viscut algunes remuntades inversemblants.
- Sevilla FC
Entrenadors: Juande Ramos i Manuel Jiménez.
L’estrella: Luis Fabiano.
La revelació: Capel.
Onze tipus: Palop, Alves, Mosquera, Escudé, Dragutinovic, Navas, Poulsen, Keita, Capel, Kanouté i Luis Fabiano.
El millor: l’equilibri
Sens dubte, el Sevilla és una de les plantilles més equilibrades d’Espanya i fins i tot es podria dir d’Europa. Cap línia de l’equip andalús, ni tan sols cap demarcació, pot considerar-se incompleta i això ha servit a l’entitat de Nervión per oblidar els molts problemes que ha tingut aquesta temporada i lluitar per ser a la pròxima Champions pràcticament fins el final.
El pitjor: la marxa de Juande
Va ser un cop molt dur, i també força inesperat, la marxa de Juande Ramos al Tottenham Hotspur, quan ja es portaven vàries jornades del campionat de Lliga. Semblava que el tècnic manxec, una vegada el president José María del Nido havia aconseguit la seva continuïtat durant un convuls estiu, restaria tot l’exercici al Sánchez Pizjuán.
- Racing Santander
Entrenador: Marcelino García.
L’estrella: Munitis.
La revelació: Garay.
Onze tipus: Toño, Pinillos, Oriol, Garay, Luis Fernández, Jorge López, Duscher, Colsa, Serrano, Munitis i Tchité.
El millor: Marcelino
L’any passat va ser capaç de lluitar per a una classificació europea amb el modestíssim Recreativo de Huelva, club que encara no ha paït la seva marxa a Santander el passat estiu. Ara Marcelino García ha obtingut el passaport europeu amb l’entitat de Cantàbria, que fins el moment només havia disputat dues eliminatòries de la devaluada Copa Intertoto.
El pitjor: el desgast del final
Marcelino ha utilitzat un onze tipus força similar al llarg de la temporada, només amb variacions derivades de lesions, com la de l’argentí Garay, o circumstàncies puntuals. D’aquesta forma, els càntabres han arribat a la part final del campionat de Lliga bastant esgotats físicament.
Entrenador: Bernd Schuster (foto).
L’estrella: Casillas.
La revelació: Marcelo.
Onze tipus: Casillas, Ramos, Pepe, Cannavaro, Marcelo, Sneijder, Diarra, Guti, Robinho, Raúl i Van Nistelroy.
El millor: la lluita i la fe
A la capital espanyola en diuen casta i raça, però a mi no m’entusiasmen en absolut aquests mots i prefereixo d’altres com lluita, garra, fe, confiança, èpica o senzillament professionalitat. Els jugadors blancs, des del tram final del campionat anterior, han demostrat tot això i, en el torneig recentment finalitzat també bon futbol, encara que en comptagotes.
El pitjor: els inicis de l’any 2008
Després d’un números espectaculars durant la primera volta, el Real Madrid va passar per un important i profund sotrac durant els mesos de gener i febrer, amb inesperades derrotes pel que fa a la Lliga (davant Getafe i València al Santiago Bernabéu, per exemple) i una dolorosa eliminació a la Champions League contra un rival teòricament inferior com el Roma.
- Vila-real CF
Entrenador: Manuel Pellegrini.
L’estrella: Nihat.
La revelació: Cazorla.
Onze tipus: Diego López, Javi Venta, Godín, Cygan, Capdevila, Cani, Senna, Pires, Cazorla, Rossi i Nihat.
El millor: Manuel Pellegrini
L’etapa de l’entrenador xilè a Vila-real es pot considerar excepcional: un sots-campionat i un tercer lloc, pel que fa a la Lliga, i unes semifinals de la Champions i unes altres de la UEFA, quant a torneigs internacionals. A més, podríem dir que ha sortit victoriós del trist afer Riquelme.
El pitjor: el “vertigen”
Cada vegada que els valencians van tenir l’oportunitat de situar-se com a líders, durant la primera volta, com d’acostar-se al Real Madrid, en la segona part del campionat, els hi va entrar allò conegut en el món futbolístic com “vertigen” o “por a guanyar”. En resum, no saber o no poder aguantar la pressió.
- FC Barcelona
Entrenador: Frank Rijkaard.
L’estrella: Iniesta.
La revelació: Bojan.
Onze tipus: Valdés, Zambrotta, Puyol, Milito, Abidal, Xavi, Touré, Iniesta, Messi, Eto’o i Henry.
El millor: alguna cosa nova es mou
Al Camp Nou molts ja s’il·lusionen amb un nou Barça amb Pep Guardiola d’entrenador, sense estrelles aburgesades, amb cares noves com Dani Alves i amb joves com Leo Messi, Andrés Iniesta o Bojan Krkic com a grans protagonistes del nou projecte de Joan Laporta.
El pitjor: el definitiu i trist final d’un cicle
Per si algú en tenia dubtes (existien optimistes al Camp Nou que pensaven que aquest equip encara era capaç d’aconseguir grans coses), definitivament s’ha acabat un cicle a l’entitat blaugrana. Herois dels dos campionats de Lliga i de la Champions de Saint - Denis, com Frank Rijkaard, Ronaldinho, Deco i Samuel Eto’o, ja tenen les maletes preparades.
- Atlético Madrid
Entrenador: Javier Aguirre.
L’estrella: Agüero.
La revelació: Camacho.
Onze tipus: Abbiati, Antonio López, Pablo, Perea, Pernía, Maxi Rodríguez, Raúl García, Santana, Simao, Agüero i Forlán.
El millor: assignatura aprovada
Des de la temporada 1995/1996, quan els blanc-i-vermells van aconseguir el doblet Lliga / Copa del Rei de la mà de Radomir Antic, els matalassers no obtenien la classificació per a la Champions League i bona part del mèrit la té el criticat i qüestionat tècnic mexicà Javier Aguirre.
El pitjor: la defensa
L’Atlético, malgrat la presència d’internacionals com Leo Franco, Antonio López, Pablo, Perea o Pernía, ha rebut una important quantitat de gols amb constants errors d’homes tan experimentats. A més a més, els d’Aguirre han viscut algunes remuntades inversemblants.
- Sevilla FC
Entrenadors: Juande Ramos i Manuel Jiménez.
L’estrella: Luis Fabiano.
La revelació: Capel.
Onze tipus: Palop, Alves, Mosquera, Escudé, Dragutinovic, Navas, Poulsen, Keita, Capel, Kanouté i Luis Fabiano.
El millor: l’equilibri
Sens dubte, el Sevilla és una de les plantilles més equilibrades d’Espanya i fins i tot es podria dir d’Europa. Cap línia de l’equip andalús, ni tan sols cap demarcació, pot considerar-se incompleta i això ha servit a l’entitat de Nervión per oblidar els molts problemes que ha tingut aquesta temporada i lluitar per ser a la pròxima Champions pràcticament fins el final.
El pitjor: la marxa de Juande
Va ser un cop molt dur, i també força inesperat, la marxa de Juande Ramos al Tottenham Hotspur, quan ja es portaven vàries jornades del campionat de Lliga. Semblava que el tècnic manxec, una vegada el president José María del Nido havia aconseguit la seva continuïtat durant un convuls estiu, restaria tot l’exercici al Sánchez Pizjuán.
- Racing Santander
Entrenador: Marcelino García.
L’estrella: Munitis.
La revelació: Garay.
Onze tipus: Toño, Pinillos, Oriol, Garay, Luis Fernández, Jorge López, Duscher, Colsa, Serrano, Munitis i Tchité.
El millor: Marcelino
L’any passat va ser capaç de lluitar per a una classificació europea amb el modestíssim Recreativo de Huelva, club que encara no ha paït la seva marxa a Santander el passat estiu. Ara Marcelino García ha obtingut el passaport europeu amb l’entitat de Cantàbria, que fins el moment només havia disputat dues eliminatòries de la devaluada Copa Intertoto.
El pitjor: el desgast del final
Marcelino ha utilitzat un onze tipus força similar al llarg de la temporada, només amb variacions derivades de lesions, com la de l’argentí Garay, o circumstàncies puntuals. D’aquesta forma, els càntabres han arribat a la part final del campionat de Lliga bastant esgotats físicament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario