Ara fa més o menys un any parlava del títol de la Premier League aconseguit llavors pel Manchester United i comentava que m’havia sorprès força, doncs el conjunt d’Alex Ferguson em semblava clarament inferior al Chelsea de José Mourinho. Pel contrari, la Premier assolida pel ManU diumenge passat a Wigan la trobo totalment lògica i fins i tot m’estranya que hagin hagut d’esperar fins a l’última jornada per superar el club d’Stamford Bridge, amb molts problemes durant els inicis de temporada arran de la destitució del citat Mourinho.
Aquesta ha estat la 17a Lliga que conquista el Manchester United en la seva història (se situa només a una del rècord que encara té el Liverpool) i la 10a que a nivell individual aconsegueixen el veterà entrenador escocès Ferguson, que es va fer càrrec de l’entitat el 1986, i el mitja punta gal·lès de 36 anys Ryan Giggs (foto), que a més va fer el segon gol a l’estadi del Wigan (0-2), en un encontre on va igualar els partits oficials del mític Bobby Charlton, al qual pot superar a la pròxima final de la Champions League a Moscou.
L’inici de torneig del Manchester va ser bastant irregular i l’Arsenal d’Arséne Wenger, malgrat haver perdut la seva estrella Thierry Henry el passat estiu, va començar molt bé la Premier i va prendre un important avantatge com a líder de la classificació. Tanmateix, la fragilitat mental que tantes vegades ha caracteritzat els Gunners els últims temps es va manifestar, fet que van aprofitar perfectament els Red Devils per remuntar i fer-se amb el primer lloc. No obstant, quan el grup de Ferguson semblava que acabaria obtenint la seva segona Lliga consecutiva de manera plàcida, va aparèixer el Chelsea, dirigit pel duo Avram Grant / Henk ten Cate, i va aconseguir situar-se amb els mateixos punts a només dues jornades per al final.
Finalment el ManU va aguantar perfectament la pressió, malgrat haver de superar per les mateixes dates una dura eliminatòria de semifinals de la Lliga de Campions davant el FC Barcelona, i va guanyar els darrers sis punt en joc i va superar al final del campionat en dos el conjunt londinenc, que serà el seu rival a la final de la Champions el pròxim 21 de maig. Ara els d’Old Trafford, doncs, tenen l’oportunitat d’arrodonir la temporada si assoleixen a l’estadi moscovita Luzhniki la seva tercera Copa d’Europa.
Entre els campions cal destacar, a més a més dels significats Ferguson i Giggs, el veterà porter holandès Van der Sar, el capità Gary Neville, malgrat que actualment té poc protagonisme en el club d’Old Trafford; el central Ferdinand, l’il·lustre migcampista Scholes, una altra institució de l’entitat anglesa; el polivalent Hargreaves, fitxat el passat estiu procedent del Bayern de Munic; el davanter argentí Tévez, que finalment està complint amb les expectatives que es van dipositar al seu dia amb ell, i molt especialment les joves estrelles Cristiano Ronaldo, potser el millor jugador mundial de l’actualitat, i Wayne Rooney.
No hay comentarios:
Publicar un comentario