El pròxim dilluns dia 29 de novembre es disputa al Camp Nou un dels clàssics, a priori, més apassionants. El Real Madrid, líder del campionat, només ha cedit dos empats en tota la Lliga, mentre el FC Barcelona, que ha guanyat la totalitat de partits com a visitant, ha deixat escapar solament cinc punts.
FC Barcelona
A favor:
- Un estat de forma òptim. Durant els inicis de l’actual campanya, alguns jugadors del Barça, fonamentalment els campions del món amb la selecció espanyola, es trobaven en un estat de forma força delicat arran de no haver realitzat pràcticament pretemporada. No obstant, la plantilla blaugrana arriba en un perfecte estat físic al clàssic.
- El moment de Leo Messi. Més que de moment hauríem de parlar ja de la gran època del davanter argentí, el millor jugador del món. Messi, que acostuma a fer grans partits contra el Real Madrid, porta camí de superar el que semblava impossible: batre el rècord anotador de la passada temporada.
- Pep Guardiola sempre ha guanyat el Real Madrid. El tècnic de Santpedor s’ha enfrontat, com a entrenador barcelonista, quatre vegades al conjunt blanc i ha guanyat la totalitat dels partits, destacant el 2 a 6 de maig de 2009. A més, els números són impressionants: 11 gols a favor i només 2 en contra.
En contra:
- Una defensa una mica insegura. A diferència de l’exercici anterior, en què la defensa del Barça va funcionar de forma extraordinària, durant la campanya actual no ha estat massa afortunada i això, davant homes com Di María, Özil, Ronaldo i Higüaín, és una mica preocupant.
- La possible ansietat de David Villa. Durant algunes jornades d’aquesta Lliga es va parlar molt de la presumpta ansietat del davanter asturià per fer gols. Encara que va poder recuperar-se de la sequera anotadora, l’exjugador del València va ser incapaç de realitzar cap dels 8 gols que el seu club li va fer dissabte passat a l’Almeria.
- La probabilitat d’un ambient caldejat. Com explicava en l’article publicat fa uns dies, un partit polèmic, calent, conflictiu i sobrecarregat li pot anar molt malament al Barça, club al qual l’èpica, a diferència del que li passa al seu etern rival, no li acostuma a funcionar i el darrer exemple el tenim en l’última semifinal de Champions contra l’Inter.
Real Madrid
A favor:
- L’estat de forma de Cristiano Ronaldo. El mitja punta portuguès del Real Madrid, un dels pocs futbolistes que pot rivalitzar amb Messi per ser el millor jugador del món, ha començat com un coet el campionat de Lliga, encapçalant el trofeu Pichichi amb 14 gols, una mitjana superior a l’anotació per partit.
- Les armes de José Mourinho. L’entrenador portuguès està considerat, des de què va conquistar el 2004 la Lliga de Campions amb el Porto, un dels millors tècnics del món, fet que ha ratificat amb les seves experiències amb el Chelsea i l’Inter. A més, és també un crack en “guanyar” partits fora dels estadis.
- L’equilibri. S’havia comentat moltes vegades que el Real Madrid era un equip molt desequilibrat: amb una gran davantera, però amb una defensa feble, i amb grans estrelles, però amb escassetat de jugadors d’equip. Ara sembla que Mourinho ha solucionat aquestes mancances amb homes com Ricardo Carvalho o Khedira.
En contra:
- Onze futbolistes que ho juguen gairebé tot. Casillas, Ramos, Pepe, Carvalho, Marcelo, Khedira, Alonso, Di María, Özil, Ronaldo i Higüaín. Aquest és l’onze, pràcticament inamovible, que està utilitzant Mourinho des de començaments de temporada i, per aquesta raó, els problemes de tipus físic podrien aparèixer.
- Encara no és un equip. És cert que amb Mourinho el Real Madrid ha guanyat molt en conjunció i que el bloc blanc ja no és, a diferència de campanyes anteriors, un grup d’individualitats. Tanmateix, l’equip madridista depèn encara massa de la inspiració de jugadors com Higüaín i molt especialment Ronaldo.
- Els problemes de Ronaldo en els grans partits. És cert que el portuguès va marcar a la final de la Lliga de Campions de l’any 2008, quan encara era jugador del Manchester United, però Ronaldo acostuma a tenir dificultats en els xocs decisius i encara no estat capaç de marcar-li un gol al Barça.
FC Barcelona
A favor:
- Un estat de forma òptim. Durant els inicis de l’actual campanya, alguns jugadors del Barça, fonamentalment els campions del món amb la selecció espanyola, es trobaven en un estat de forma força delicat arran de no haver realitzat pràcticament pretemporada. No obstant, la plantilla blaugrana arriba en un perfecte estat físic al clàssic.
- El moment de Leo Messi. Més que de moment hauríem de parlar ja de la gran època del davanter argentí, el millor jugador del món. Messi, que acostuma a fer grans partits contra el Real Madrid, porta camí de superar el que semblava impossible: batre el rècord anotador de la passada temporada.
- Pep Guardiola sempre ha guanyat el Real Madrid. El tècnic de Santpedor s’ha enfrontat, com a entrenador barcelonista, quatre vegades al conjunt blanc i ha guanyat la totalitat dels partits, destacant el 2 a 6 de maig de 2009. A més, els números són impressionants: 11 gols a favor i només 2 en contra.
En contra:
- Una defensa una mica insegura. A diferència de l’exercici anterior, en què la defensa del Barça va funcionar de forma extraordinària, durant la campanya actual no ha estat massa afortunada i això, davant homes com Di María, Özil, Ronaldo i Higüaín, és una mica preocupant.
- La possible ansietat de David Villa. Durant algunes jornades d’aquesta Lliga es va parlar molt de la presumpta ansietat del davanter asturià per fer gols. Encara que va poder recuperar-se de la sequera anotadora, l’exjugador del València va ser incapaç de realitzar cap dels 8 gols que el seu club li va fer dissabte passat a l’Almeria.
- La probabilitat d’un ambient caldejat. Com explicava en l’article publicat fa uns dies, un partit polèmic, calent, conflictiu i sobrecarregat li pot anar molt malament al Barça, club al qual l’èpica, a diferència del que li passa al seu etern rival, no li acostuma a funcionar i el darrer exemple el tenim en l’última semifinal de Champions contra l’Inter.
Real Madrid
A favor:
- L’estat de forma de Cristiano Ronaldo. El mitja punta portuguès del Real Madrid, un dels pocs futbolistes que pot rivalitzar amb Messi per ser el millor jugador del món, ha començat com un coet el campionat de Lliga, encapçalant el trofeu Pichichi amb 14 gols, una mitjana superior a l’anotació per partit.
- Les armes de José Mourinho. L’entrenador portuguès està considerat, des de què va conquistar el 2004 la Lliga de Campions amb el Porto, un dels millors tècnics del món, fet que ha ratificat amb les seves experiències amb el Chelsea i l’Inter. A més, és també un crack en “guanyar” partits fora dels estadis.
- L’equilibri. S’havia comentat moltes vegades que el Real Madrid era un equip molt desequilibrat: amb una gran davantera, però amb una defensa feble, i amb grans estrelles, però amb escassetat de jugadors d’equip. Ara sembla que Mourinho ha solucionat aquestes mancances amb homes com Ricardo Carvalho o Khedira.
En contra:
- Onze futbolistes que ho juguen gairebé tot. Casillas, Ramos, Pepe, Carvalho, Marcelo, Khedira, Alonso, Di María, Özil, Ronaldo i Higüaín. Aquest és l’onze, pràcticament inamovible, que està utilitzant Mourinho des de començaments de temporada i, per aquesta raó, els problemes de tipus físic podrien aparèixer.
- Encara no és un equip. És cert que amb Mourinho el Real Madrid ha guanyat molt en conjunció i que el bloc blanc ja no és, a diferència de campanyes anteriors, un grup d’individualitats. Tanmateix, l’equip madridista depèn encara massa de la inspiració de jugadors com Higüaín i molt especialment Ronaldo.
- Els problemes de Ronaldo en els grans partits. És cert que el portuguès va marcar a la final de la Lliga de Campions de l’any 2008, quan encara era jugador del Manchester United, però Ronaldo acostuma a tenir dificultats en els xocs decisius i encara no estat capaç de marcar-li un gol al Barça.
No hay comentarios:
Publicar un comentario