Ja fa més o menys mig any que es va complir el 10è aniversari de la Lliga aconseguida pel Deportivo de la Coruña, però mai és tard per recordar una efemèride com aquesta.
Any 1994: el Dépor, a les ordres del veterà Arsenio Iglesias, comptava amb un equip excel·lent format per jugadors de gran qualitat com Liaño, Djukic, Donato, Mauro Silva, Fran o Bebeto. El conjunt blanc-i-blau va arribar a la darrera jornada de Lliga amb un punt d’avantatge sobre el Barça de Johan Cruyff, el Dream Team.
El club gallec, que s’enfrontava a Riazor al València, el qual no s’hi jugava res, va notar durant tot el partit els nervis i la pressió, però va disposar d’un penal en l’últim minut. Arsenio havia substituït feia poc Donato, el màxim especialista en els llançaments des dels 11 metres, i el central serbi Djukic va ser l’home que va prendre la responsabilitat. El tir del balcànic, molt fluix i centrat, el va aturar el porter González i el Barcelona, que havia guanyat al Camp Nou el Sevilla, es va proclamar campió per quart any consecutiu.
Malgrat haver obtingut una Copa del Rei només un any més tard, l’entitat gallega va haver d’esperar sis anys per oblidar aquella enorme decepció. De nou el Deportivo, aleshores amb Javier Irureta (foto) com a tècnic, va arribar a l’última jornada de Lliga amb un punt més que el Barça, llavors entrenat per Louis van Gaal. Durant la segona volta, els catalans havien reduït de forma notòria l’avantatge que el Dépor els hi portava, però els de la Coruña havien aconseguit dependre de si mateixos, com el 1994, en el darrer matx.
Tanmateix, el Dépor, que jugava a Riazor davant l’Espanyol, aquell cop no va fallar i va vèncer sense massa dificultats el partit, mentre el Barcelona va ser incapaç de superar el Celta al Camp Nou. Els gallecs assolien el seu gran somni amb una altra gran plantilla, en la qual continuaven Donato, Mauro Silva i el capità Fran i a la qual s’hi havien afegit Songo’o, l’encara en actiu Manuel Pablo, Naybet, Djalminha o Mackay.
Aquell Deportivo, que s’adjudicaria dos anys més tard la seva segona Copa del Rei, es va mantenir entre els millors clubs d’Espanya i es va situar també en l’elit europea, fins l’any 2004, en què va arribar a les semifinals de la Champions League. Posteriorment, la institució presidida per Augusto César Lendoiro va iniciar, fonamentalment per problemes econòmics, una important decadència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario