El 1976 el Nottingham Forest, fins aleshores un club molt modest, es disposava a iniciar una temporada més a la segona categoria del futbol anglès. A Finals d’aquella campanya, l’esquadra de la localitat de Robin Hood obtenia l’ascens a la primera divisió. Fins aquí, tot bastant normal.
La situació inversemblant es va iniciar la temporada 1977/1978, quan un any després d’ascendir de categoria, l’equip que dirigia Brian Clough (foto) va conquistar la seva primera i fins el moment única Lliga anglesa. Però el “miracle” del Nottingham no finalitzaria en aquest punt.
El bloc de Clough va fer un debut a la Copa d’Europa espectacular: el sorteig va decidir que Forest i Liverpool, campió de les últimes dues edicions del torneig, s’enfrontessin a la primera eliminatòria i el Nottingham va donar la campanada i es va classificar per a vuitens de final. Mesos més tard, el conjunt del sud d’Anglaterra va assolir la Copa d’Europa després d’imposar-se a l’estadi Olímpic de Munic al també sorprenent Malmö, gràcies a un gol de l'estrella Trevor Francis.
Quan l’estiu de 1979 el Forest va traspassar els seus dos millors jugadors, el citat Francis i Tony Woodcock, a Sampdoria i Colònia respectivament, molts es temien el pitjor a City Ground. No obstant, els de Clough es van tornar a proclamar campions d’Europa, arran de superar l’Hamburg a l’estadi Santiago Bernabéu de Madrid, amb un gol de l’escocès John Robertson. El Nottingham es convertia en el primer club de la història, i fins ara en l’únic, en tenir a les seves vitrines més Copes d’Europa que no pas Lligues del seu país.
Tanmateix, la decadència, llarga, lenta i penosa, de l’entitat de City Ground no trigaria a arribar i actualment la institució es troba enfonsada en la tercera categoria del futbol anglès.
En el grup de Clogh es trobaven, a més dels ja anomenats Francis, Woodcock i Robertson, jugadors com el porter Peter Shitlon, tota una llegenda del futbol anglès; Viv Anderson, un dels primers futbolistes negres en jugar a la selecció nacional anglesa; el sòlid central escocès Kenny Burns, el capità John McGovern o el golejador Garry Birtles.
Entrenador: Brian Clough.
Un onze: Shilton, Anderson, Clark, Lloyd, Burns, Bowyer, McGovern, Robertson, Francis, Birtles i Woodcock.
El més positiu: Clough, un mestre, en alguns aspectes, de José Mourinho; jugadors històrics com Shilton, Francis o Woodcock i un palmarès amb més Copes d'Europa que no pas Lligues d'Anglaterra.
El més negatiu: la fama de bocamoll de Clough, un joc més aviat gris i l'enfonsament posterior.
No hay comentarios:
Publicar un comentario