Per iniciar aquest article, vull deixar ben clar que no tinc cap intenció de votar en les pròximes eleccions catalanes, que se celebren el proper diumenge dia 28 de novembre, el parit Solidaritat per la Independència, que encapçala l’expresident del FC Barcelona, Joan Laporta.
Això és un bloc de futbol que no parla normalment de política, encara que els dos conceptes de vegades van molt units. No obstant m’he vist obligat a realitzar aquest escrit perquè, des de què Laporta, un cop va deixar la presidència de la institució barcelonista, va entrar a l’escena política, no ha parat de rebre pals, alguns dels quals considero força injustos.
Al llarg de la vigència d’aquest bloc, que compta ja amb tres anys i mig, he comentat els molts i grans defectes de Laporta, els quals no cal repetir una vegada més. S’ha de reconèixer el seu caràcter de vegades histriònic, agressiu, exagerat, populista i polèmic, però no crec que se’l pugui comparar, per exemple, amb un líder d’extrema dreta, com Jean – Marie le Pen, o amb un fanàtic ultranacionalista, com Radovan Karadzic. Malgrat que en cap lloc he escoltat o llegit la comparació amb aquests personatges radicals, realment poc ha faltat.
Des d’alguns sectors, especialment aquells més progres, fonamentalment els més aburgesats i acomodats, veuen Laporta com un autèntic monstre. A tots aquests que tant el critiquen, els hi hauríem d’explicar o recordar que Laporta és un prestigiós advocat, que té un verb àgil, que parla correctament la llengua anglesa, la qual és possible que molts dels seus crítics no dominin, i que ha dirigit el millor Barça de la història, amb quatre Lligues i dues Champions League, només per comentar els títols de més prestigi, sense oblidar la seva intensa lluita per eradicar els violents del Camp Nou, fet que li va costar amenaces de mort. No se si Laporta seria un bon president de la Generalitat, però només que la seva gestió fos el 50% d’efectiva de la realitzada a l’entitat barcelonista, ja podria ser considerada com a positiva.
L’únic dubte que tinc sobre el Laporta polític és el cas de Silvio Berlusconi. Il Cavaliere ha estat un president extraordinari per al Milan, club que va agafar a la sèrie B i amb el qual, per exemple, ha guanyat cinc Copes d’Europa. A més, fa molts anys, quan escoltava Berlusconi, em semblava una persona correcta, afable i educada. No cal dir que, des de què va accedir al lloc de primer ministre de la República Italiana, càrrec que ha ocupat en diferents etapes, la seva actitud ha estat penosa i fins i tot vergonyosa. Tindria Laporta la mateixa evolució ?
No hay comentarios:
Publicar un comentario