El 1928, en els Jocs organitzats per Amsterdam, la selecció de l’Uruguai es va proclamar campiona olímpica arran d’eliminar Itàlia en semifinals i vèncer, després d’un partit de desempat, Argentina a la final. Dos anys més tard, la FIFA va adjudicar l’organització del primer Mundial de la història, llavors Copa Jules Rimet, al país sud-americà.
Les coses no va ser gens fàcils per portar a terme la primera Copa del Món, doncs només hi van participar 13 seleccions, entre les quals només n’hi havia quatre d’europees. Equips potents com Itàlia, Alemanya, Anglaterra o Espanya van declinar participar-hi en una època en què els viatges trans-oceànics eren molt llargs, esgotadors i penosos.
Després de batre Perú i Romania a la fase de grups, el combinat celeste va derrotar contundentment Iugoslàvia en semifinals i, tal com havia succeït dos anys abans a Amsterdam, va vèncer Argentina en una final molt emocionant, jugada a l’estadi Centenario de Montevideo. Dorado va avançar els amfitrions, però Carlos Peucelle i Guillermo Stabile, màxim anotador del torneig, van remuntar. Posteriorment, Cea, Iriarte i Castro van donar la Copa Jules Rimet als locals.
El seleccionador uruguaià Alberto Supicci comptava amb futbolistes com el porter Enrique Ballesteros, el capità José Nasazzi, José Leandro Andrade, Héctor Scarone (foto), que va tenir una petita experiència al FC Barcelona, i els golejadors de la final: Pablo Dorado, Héctor Castro, José Pedro Cea i Victoriano Santos Iriarte.
Entrenador: Alberto Supicci.
Un onze: Ballesteros, Nasazzi, Mascherani, Andrade, Fernández, Gestido, Dorado, Scarone, Castro, Cea i Iriarte.
El més positiu: un equip que va aconseguir el doblet mundial i olímpic, el poder de reacció en la final mundialista i la davantera formada per Dorado, Scarone, Castro, Cea i Iriarte.
El més negatiu: no participar en el següent Mundial, la incerteza de la Copa del Món arran de la seva estrena i l'absència de moltes potències europees en el campionat de 1930.
Les coses no va ser gens fàcils per portar a terme la primera Copa del Món, doncs només hi van participar 13 seleccions, entre les quals només n’hi havia quatre d’europees. Equips potents com Itàlia, Alemanya, Anglaterra o Espanya van declinar participar-hi en una època en què els viatges trans-oceànics eren molt llargs, esgotadors i penosos.
Després de batre Perú i Romania a la fase de grups, el combinat celeste va derrotar contundentment Iugoslàvia en semifinals i, tal com havia succeït dos anys abans a Amsterdam, va vèncer Argentina en una final molt emocionant, jugada a l’estadi Centenario de Montevideo. Dorado va avançar els amfitrions, però Carlos Peucelle i Guillermo Stabile, màxim anotador del torneig, van remuntar. Posteriorment, Cea, Iriarte i Castro van donar la Copa Jules Rimet als locals.
El seleccionador uruguaià Alberto Supicci comptava amb futbolistes com el porter Enrique Ballesteros, el capità José Nasazzi, José Leandro Andrade, Héctor Scarone (foto), que va tenir una petita experiència al FC Barcelona, i els golejadors de la final: Pablo Dorado, Héctor Castro, José Pedro Cea i Victoriano Santos Iriarte.
Entrenador: Alberto Supicci.
Un onze: Ballesteros, Nasazzi, Mascherani, Andrade, Fernández, Gestido, Dorado, Scarone, Castro, Cea i Iriarte.
El més positiu: un equip que va aconseguir el doblet mundial i olímpic, el poder de reacció en la final mundialista i la davantera formada per Dorado, Scarone, Castro, Cea i Iriarte.
El més negatiu: no participar en el següent Mundial, la incerteza de la Copa del Món arran de la seva estrena i l'absència de moltes potències europees en el campionat de 1930.
No hay comentarios:
Publicar un comentario