20 ANYS DE WEMBLEY

S’han complert ja dues dècades de la conquista de la primera Copa d’Europa per part del FC Barcelona, assolida el 20 de maig de 1992 a l’antic estadi londinenc de Wembley.

Anteriorment, el club català havia disputat dues finals: en la primera d’elles, jugada a Berna contra el Benfica l’any 1961, l’equip blaugrana va perdre per 3 a 2, en un matx on el conjunt barcelonista va enviar un munt de pilotes al pal. En la segona, en una de les nits més tristes de la història de la institució, el Barça va caure el 1986 a Sevilla davant el modest Steaua de Bucarest, a la tanda de penals.

Pel que fa a la Copa d’Europa 1991/1992, el Barcelona, el recordat Dream Team, creat i dirigit per Johan Cruyff, va iniciar la seva trajectòria sense problemes als vuitens de final enfront el Hansa de Rostock, l’últim campió de la República Democràtica Alemanya. En quarts de final, el club català es va trobar un altre conjunt alemany, en aquest cas campió de la República Federal, el llavors potent Kaiserslautern. Malgrat que el Barça va aconseguir un bon resultat al Camp Nou (2-0), el grup de Cruyff ho va passar fatal a l’estadi de Batzenberg (3-1), on un gol de José Mari Bakero en el descompte va classificar el bloc blaugrana per a la següent fase.

A la Lligueta de semifinals, la primera vegada que la Copa d’Europa utilitzava aquest tipus de format, el Barça va quedar enquadrat amb l’Sparta de Praga, el Benfica i el Dinamo de Kiev. Dos partits, els dos darrers, són dignes de destacar: el primer, la derrota de Praga, en què l’equip blaugrana va fallar en el primer intent d’arribar a la final i de la qual Cruyff en va donar la culpa a l’entorn, posant aquesta paraula des d’aleshores de moda. El segon, el difícil i patit triomf davant el Benfica al Camp Nou, en què el Barcelona va aconseguir, aquell cop si, el pas a la final.

Els prolegòmens de la final de Wembley van estar presidits, sinó per la por, si almenys per un gran respecte i força dubtes, doncs el record del desastre de Sevilla, succeït només sis anys abans, era encara viu i llavors havia tingut lloc un excés d’eufòria i triomfalisme. La veritat és que el partit, jugat contra el Sampdoria, va ser un enfrontament força difícil, el qual no es va decantar fins el minut 111, en plena pròrroga, quan molts afeccionats barcelonistes ja pensaven en els maleïts penals de 1986. Eusebio Sacristán va ser objecte de falta molt a prop de l’àrea italiana, la qual va xutar magistralment, com en ell era habitual, Ronald koeman, que va donar la primera Copa d’Europa a la institució catalana.