Any 2008: el Real Madrid conquista la seva segona Lliga consecutiva amb Ramón Calderón de president. L’equip blanc, entrenat per Bernd Schuster, fins i tot humilia el Barça a l’estadi Santiago Bernabéu (4-1) i li treu un gran avantatge al decadent conjunt de Frank Rijkaard i Ronaldinho, que també es veu superat a la classificació pel Vila-real de Manuel Pellegrini.
Al Camp Nou, Joan Laporta i Txiki Begiristáin, aleshores respectivament president i director tècnic de l’entitat blaugrana, van decidir jugar-se-la amb l’inexpert Pep Guardiola com a entrenador, malgrat que un bon número de directius apostaven per la contractació del polèmic José Mourinho. Es va iniciar llavors la millor època de la història del Barcelona, mentre el Real Madrid iniciava una llarga, dura i profunda “travessa del desert”.
Després del cessament de Schuster, la seva substitució per Juande Ramos i la dimissió de Calderón, Florentino Pérez, que havia abandonat la presidència l’any 2006, va tornar a fer-se càrrec de la societat blanca, amb la contractació de Pellegrini com a tècnic, una aposta molt personal del director tècnic Jorge Valdano, i els galàctics fitxatges de Kaká, Karim Benzema i Cristiano Ronaldo, que continua sent l’operació més cara de la història.
Malgrat arribar a la extraordinària xifra de 96 punts al campionat de Lliga, Pellegrini no va poder obtenir la Lliga, mentre va fracassar clarament tant pel que fa a la Champions League com a la Copa del Rei. Va ser llavors quan Pérez, malgrat el clar rebuig de Valdano, va decidir contractar el portuguès Mourinho, que acabava d’assolir la Lliga de Campions amb l’Inter de Milà.
Mourinho, en el seu primer exercici com a preparador madridista, no va poder guanyar-li la Lliga al Barça, que a més va eliminar el conjunt blanc a les semifinals de la Champions, la qual acabaria conquistant a Wembley, però almenys va superar l’esquadra catalana a la final de la Copa del Rei, jugada a Mestalla. Aquest fet, i perquè el portuguès suposa un “paraigua” perfecte, va ser clau perquè Florentino apostés per la continuïtat del lusità, encara que això va suposar la marxa de Valdano, el seu home de confiança.
Aquesta campanya, Mourinho ha donat un pas endavant, amb la consecució del campionat de Lliga, malgrat que el portuguès ha observat com el Barça li guanyava la Supercopa d’Espanya i l’eliminava als quarts de final de la Copa del Rei, a més de no poder superar el Bayern de Munic a les seminals de la Lliga de Campions, al caure a la tanda de penals.
Ha estat un campionat espectacular per part del Real Madrid, que només ha tingut tres moments de dubte: el primer, quan va caure derrotat al Ciutat de València contra el Llevant i només va igualar al Nuevo Sardinero de Santander, durant el començament del torneig; el segon, quan va ser derrotat novament al Bernabéu pel Barça (1-3), dissipat molt aviat, i el tercer, quan va cedir tres empats molt seguits contra Màlaga i València, a casa, i Vila-real, al Madrigal, fet que va provocar que el Barça passés d’estar de 10 a només 4 punts. No obstant, el conjunt blanc va deixar pràcticament sentenciada la Lliga amb la seva victòria al Camp Nou (1-2), aconseguint matemàticament el títol el passat 2 de maig a San Mamés, a manca de dues jornades per al final.
Mourinho ha utilitzat com a onze tipus el format per: Iker Casillas, Álvaro Arbeloa, Pepe, Sergio Ramos, Marcelo, Sami Khedira, Xabi Alonso, Ángel di María, Mesut Özil, Cristiano Ronaldo i Karim Benzema. Altres homes importants han estat Fabio Coentrao, Esteban Granero, José Callejón, Kaká i Gonzalo Higuaín. Ronaldo (foto), que sembla que està guanyant amb maduresa pel que fa als grans partits, ha estat de nou la gran estrella de l’entitat madridista, sense oblidar la gran tasca efectuada pel capità Casillas, Ramos, Alonso, Özil o Benzema, que sens dubte ha jugat la seva millor campanya com a futbolista blanc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario