El FC Barcelona es va convertir el maig de 2009 en la primera entitat de l’estat espanyol, i en la cinquena d’Europa, en aconseguir en una mateixa temporada el triplet format per Lliga, Copa i Copa d’Europa. Abans només ho havien fet Celtic de Glasgow, Ajax d’Amsterdam, PSV Eindhoven i Manchester United, i posteriorment, un any més tard concretament, l’Inter de Milà, i quatre temporades després, el Bayern de Munic. Per tant, excel•lents clubs com Real Madrid, Milan, Liverpool o Juventus mai han conquistat aquests tres títols en una mateixa campanya.
La trajectòria del Barça a la Champions 2008/2009, la qual va començar el mes d’agost, doncs l’equip va haver de disputar la prèvia, va ser excel•lent, amb l’única excepció de les semifinals, en què el Chelsea de Gus Hiddink li va posar les coses molt complicades al conjunt de Pep Guardiola.
Després d’una eliminatòria preliminar contra el Wisla de Cracòvia i una fase de grups, en què va coincidir amb l’Sporting Club de Portugal, Xakhtar Donetsk i Basilea, força senzilles, l’equip blaugrana es va enfrontar a l’Olympique de Lió, aleshores encara una de les millors esquadres del continent, en vuitens de final. En un mal partit, el Barça va empatar a un gol a l’estadi de Gerland, però la tornada al Camp Nou va ser una de les grans meravelles del Pep Team, en què els homes de Guardiola van vèncer per 5 a 2, en un matx que dominaven a la primera part per 4 a 0.
En quarts de final, el Barcelona es va enfrontar a un dels grans d’Europa: el Bayern de Munic, al qual mai havia superat fins aquell moment. És molt difícil comentar quin ha estat el millor encontre del Barça de Guardiola perquè hi ha hagut moltíssims, però la primera meitat del xoc contra l’esquadra bavaresa, en el partit d’anada portat a terme al Camp Nou, va ser un dels més espectaculars, en el qual el conjunt blaugrana va obtenir una avantatge de 4 a 0, resultat en què va acabar el xoc. A Munic, en un matx força tranquil a l’Allianz Arena, hi va haver empat a un gol.
Els problemes i les dificultats, com ja s’ha indicat, van arribar a les semifinals contra el Chelsea, equip que llavors dirigia l’holandès Hiddink, que per contrarestar el poder del Pep Team va renunciar als seus principis adquirits de la tradicional escola neerlandesa. Amb un joc molt defensiu, en el qual l’equip londinenc va evitar la pressió dels davanters barcelonistes amb llargs desplaçaments de pilota del porter Peter Cech, els anglesos van aconseguir un empat sense gols al Camp Nou. En l’enfrontament de tornada, a l’estadi d’Stamford Bridge, la tònica va ser la mateixa, amb la diferència que els blues van marcar un gol mitjançant el centrecampista ghanès Mickael Essien. Quan tot semblava dat i beneït, doncs a més el Barça jugava amb 10 homes per l’expulsió d’Eric Abidal, va arribar el gol d’Andrés Iniesta, que va classificar el club blaugrana per a la final pel valor doble del gol en camp contrari.
La final va tenir com a escenari l’estadi Olímpic de Roma i, malgrat que el Barça ho va passar força malament en els primers 10 minuts (un clàssic de l’entitat catalana a les finals de la Copa d’Europa), l’equip de Guardiola va ser molt superior al Manchester United, a qui va superar (2-0) gràcies a un gol de Samuel Eto’o (foto), en el seu darrer partit com a blaugrana, i una altre de Leo Messi. L’onze del tècnic de Santpedor al matx jugat a la capital italiana va ser el format per Víctor Valdés, Carles Puyol, Gerard Piqué, Touré Yayá, Silvinho Mendes, Xavi Hernández, Sergio Busquets, Iniesta, Eto’o, Messi i Thierry Henry. En el segon temps van entrar Seydou Keita i un jove Pedro Rodríguez, mentre es van perdre la final Rafa Márquez, per lesió, i Dani Alves i Abidal, per sanció.
No hay comentarios:
Publicar un comentario