Quan la UEFA va decidir, entre altres mesures, que quatre clubs de la Lliga espanyola tinguessin dret a disputar la Champions League, la Copa del Rei va tenir una important pèrdua d’interès per part dels equips grans, doncs semblava preferible aconseguir la quarta posició en el campionat de Lliga que no pas guanyar la Copa.
No va ser estrany, doncs, que clubs de segona fila, com Espanyol i Saragossa, en dues ocasions cada un, o Mallorca i Betis, amb una victòria cada esquadra, es proclamessin campions del torneig, mentre eren finalistes entitats com Atlético de Madrid, el mateix any en què va descendir a segona divisió, Celta, Recreativo, igualment en una temporada que va baixar de categoria, Osasuna o Getafe, aquest últim en dues ocasions. Mentrestant, FC Barcelona i Real Madrid van passar, respectivament, 10 i 18 anys sense conquistar la competició.
Tanmateix, amb Pep Guardiola va canviar la situació i el tècnic de Santpedor va deixar ben clar, des d’un començament, que anava a per la Copa del Rei, malgrat que va donar la titularitat a jugadors com José Antonio Pinto, suplent de Víctor Valdés a les altres competicions, i Bojan Krkic, que tenia poques oportunitats en Lliga i Champions.
Després d’una complicada eliminatòria de semifinals contra el Mallorca, en què Pinto va ser l’heroi arran d’aturar un penal, el Barça es va imposar a la final, disputada a l’estadi valencià de Mestalla, a l’Athletic Club de Bilbao (4-1). Gaizka Toquero va avançar l’equip basc, que entrenava Joaquín Caparrós, però el grup de Guardiola va remuntar clarament amb anotacions de Touré Yayá (foto), amb un gran xut des de fora de l’àrea, Leo Messi, Bojan i Xavi Hernández, en un magistral llançament de falta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario