Fa alguns dies parlava en aquest bloc dels 20 anys transcorreguts des de la primera Copa d’Europa assolida pel FC Barcelona, a l’antic estadi londinenc de Wembley, i per aquestes dates de celebren també les dues primeres dècades de la primera de les dues Lligues consecutives que el Barça va guanyar gràcies a dues victòries del Tenerife contra el Real Madrid.
El Dream Team, l’històric equip dirigit per Johan Cruyff, havia conquistat el campionat de Lliga la temporada 1990/1991, però va iniciar molt malament el torneig durant el següent exercici, la qual cosa feia pensar que el títol seria un èxit molt aïllat, com els aconseguits els anys 1974 i 1985. El Real Madrid, aleshores entrenat pel serbi Radomir Antic, va agafar un important avantatge de vuit punts, en una època en què els triomfs només en valien dos, i l’entorn ja donava pràcticament la Lliga per perduda.
Tanmateix, el Barça va millorar ostensiblement els seus resultats, mentre el Real Madrid va baixar una mica el seu nivell, fet que va provocar que el conjunt de Cruyff s’apropés a la classificació, fins el punt que el llavors president del Real Madrid, el ja desaparegut Ramón Mendoza, va destituir sorprenentment Antic, que havia obtingut l’honorífic títol de campió d’hivern, i el va substituir per l’holandès Leo Beenhacker, que havia abandonat el 1989 el Santiago Bernabéu després de guanyar tres Lligues, una Copa i una Supercopa amb l’equip de la Quinta del Buitre, la qual el 1992 es trobava en clara decadència.
Potser esgotat per la remuntada i l’esforç efectuat a la Copa d’Europa per part del grup de Cruyff, el Real Madrid es va tornar a marxar a la classificació i, llavors si, semblava que els blancs havien sentenciat el campionat. No obstant, el club blaugrana, després de conquistar el trofeu europeu, va entrar en un estat de confiança magnífic, mentre el conjunt de Beenhacker començava a notar massa la pressió. En resum, el Barça va tornar a remuntar i va arribar a l’última jornada a només un punt dels madrilenys, amb el goal – average particular igualat i el general favorable als catalans.
Allò que va succeir a la darrera jornada, en què el Real Madrid va jugar a l’Heliodoro Rodríguez contra el Tenerife i el Barça davant l’Athletic Club al Camp Nou, va ser una autèntica bogeria: el Madrid es va avançar molt aviat amb dos grans gols de Fernando Hierro i el romanès Gica Hagi, per la qual cosa el torneig semblava sentenciat per tercer cop durant la temporada, però pràcticament al mateix temps, Quique Estebaranz va retallar diferències per als canaris i Hristo Stoitxkov (foto) va avançar l’equip blaugrana. Ja en el segon temps, el davanter búlgar va tornar a marcar pel Barça i, minuts més tard, el central brasiler Ricardo Rocha es feia en pròpia porta el gol que suposava l’empat del Tenerife i que ja donava el títol a l’entitat barcelonista. Poc després de la igualada a Santa Cruz, Manolo Sanchís va cedir una perillosa i inexplicable pilota a Paco Buyo, l’esfèric va anar a parar al travesser i Pier Cherubino va rematar de cap i va marcar el tercer gol de l’esquadra insular. El FC Barcelona aconseguia enllaçar dos títols de Lliga per primer cop des de 1960.
No hay comentarios:
Publicar un comentario