Encara que el considero un dels millors entrenadors del món durant l’última dècada, no m’agraden, i aquest bloc n’és testimoni, els mètodes de José Mourinho, sobretot aquells que utilitza al marge del terreny de joc. No obstant, alguna vegada el tècnic portuguès té raó.
Després que el Chelsea, un dels seus exequips, conquistés a Munic la seva primera Lliga de Campions, Mourinho va indicar, més o menys, en clara referència a l’entorn del FC Barcelona, que alguns haurien de pensar que hi ha vàries formes de guanyar la Champions i totes elles igual de lícites.
Com a espectador, a mi no m’ha agradat el joc efectuat pel Chelsea a les semifinals i a la final de la Lliga de Campions, com tampoc em va fer gaudir el futbol que va realitzar l’Inter del mateix Mourinho quan fa dos anys va assolir el torneig, però, per obtenir els trofeus, ni un equip ni l’altre han incorregut en cap situació que no permeti el reglament.
A més a més, és absurd que els afeccionats del Barça pensem que tots els rivals li jugaran al club blaugrana de forma oberta i ofensiva, com si el conjunt barcelonista fos un col•lectiu de Globertroters futbolístics que fessin gires mundials per donar espectacle. És evident que no tots els entrenadors estan disposats a “suïcidar-se” com ho va fer Marcelo Bielsa a la darrera final de la Copa del Rei.
Estic segur que ni Pep Guardiola ni Tito Vilanova, així com tampoc els futbolistes del Barça, pensen que és il•lícit guanyar campionats de la manera com ho ha fet el Chelsea aquest any, però existeix en l’entorn barcelonista, sobretot pel que fa a alguns mitjans de comunicació i també a part de l’afecció, un pensament únic en què només té mèrit obtenir títols jugant com ho fa el Barça.
Comentat tot això, segueixo insistint que tant el Barça com la selecció espanyola han de seguir jugant de la manera que ho fan, perquè així, d’aquesta forma, han aconseguit la majoria dels seus triomfs importants.
No hay comentarios:
Publicar un comentario