Ja fa temps que José Mourinho i Iker Casillas, respectivament entrenador i capità del Real Madrid, no mantenen bones relacions, fet que es va agreujar quan el tècnic portuguès va decidir situar el porter a la banqueta i donar-li la titularitat al jove i inexpert Antonio Adán.
Posteriorment a aquell afer, Casillas es va lesionar i l’entitat madridista va fitxar Diego López, llavors suplent del Sevilla, al mercat d’hivern. El meta gallec, que ja havia format part dels equips inferiors de la institució blanca, està donant un excel•lent rendiment i per exemple va ser clau en l’eliminatòria de Champions contra el Manchester United.
Una vegada recuperat el capità, Mourinho va alinear López en el matx de Lliga de Campions davant el Galatasaray, mentre Iker va presenciar el partit des de la llotja del Santiago Bernabéu. Posteriorment, el portuguès ha anunciat que Diego continuarà a la Lliga de titular i molta gent ha parlat d’humiliació i menyspreu del preparador lusità cap al porter madrileny.
Estic d’acord en què Mourinho no ha estat correcte en la forma (a aquestes altures demanar-li a l’entrenador blanc finesa sembla un acudit), però penso que en el fons el tècnic té raó. A la història del Real Madrid de les últimes dècades han hagut futbolistes que semblaven ser titulars per “decret”, també a la selecció espanyola, com eren per exemple els casos de Fernando Hierro, Manolo Sanchís, Michel González, Emilio Butragueño i més recentment Raúl González. Pel que fa al combinat espanyol, malgrat les dures crítiques que van rebre, Javier Clemente va deixar de convocar els tres representants de la Quinta del Buitre, mentre Luis Aragonés va prescindir de Raúl, cosa que ha seguit fent Vicente del Bosque. Casillas podria ser-ne un nou capítol i si alguna cosa positiva té Mourinho és la personalitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario