L’adversari. No és un equip que tingui un gran nom en el futbol internacional, com per exemple el mateix Real Madrid, FC Barcelona, Milan, Bayern Munic o Manchester United, però es tracta d’una extraordinària esquadra, que practica un excel•lent futbol i que compta amb grans jugadors com Ilkay Gündogan, Mario Götze, Marco Reus o el golejador Robert Lewandowski.
Jürgen Klopp. L’entrenador del Dortmund, de qui s’especula que podria ser el substitut de José Mourinho al Real Madrid, és un dels tècnics de moda a Europa i ja li ha donat al seu club dues Bundesligues i una Pökal.
L’obsessió. Estar obsessionat per guanyar un torneig pot ser positiu en algunes ocasions, com quan el Madrid va conquistar el 1998 la seva setena Copa d’Europa, 32 anys després de la sisena. No obstant, capficar-se massa és normalment un factor negatiu.
La defensa. No està sent una bona temporada de la línia defensiva blanca, a la qual ha criticat Mourinho en repetides ocasions aquesta campanya. L’equip madrileny, que ja havia encaixat tres gols a Istanbul, als quarts de final, en va rebre quatre, i podrien haver estat més, al Westfalenstadion de Dortmund.
La soledat de Cristiano Ronaldo. A la davantera del Madrid no existeix una dependència de Ronaldo tan forta com la que pateix l’atac del Barça amb Leo Messi, però el golejador portuguès, que segurament està realitzant la millor temporada de la seva carrera, no troba el suport necessari, almenys en els grans partits, de l’argentí Gonzalo Higüaín i del francès Karim Benzema.
Error en la substitució d’Álvaro Arbeloa. El lateral salmantí és un home molt criticat, però la seva sanció va provocar que Sergio Ramos, possiblement en aquests moments el millor central europeu, hagués de retornar al lateral dret. Potser hagués estat més adient que Mourinho hagués fet entrar al ghanès Michael Essien.
Alemanya. Ja són clàssics els naufragis que sofreix l’entitat madrilenya a Alemanya i alguns exemples en són Munic, Kaiserslautern o Mönchenglabdach.
Cansament. Alguns futbolistes del Madrid, com són els casos de Ramos, Xabi Alonso, Mesut Özil o Ronaldo, han jugat una gran quantitat de minuts els darrers anys, tant amb al seu club com en les seves respectives seleccions.
Haver de portar el pes del partit. El conjunt de Mourinho es troba molt còmode sense la pilota i actuant al contraatac, però ho passa molt malament quan es troba per darrere en el marcador i ha de prendre la iniciativa.
L’ambient. És conegut que aquesta temporada el vestidor del Santiago Bernabéu no és pas una bassa d’oli, doncs les relacions del tècnic amb jugadors com Iker Casillas, ara suplent de Diego López, i Ramos no és la més idònia. Els rumors i la incertesa sobre la continuïtat de Mourinho tampoc ajuden massa a donar estabilitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario