Quan ara fa més o menys un any Pep Guardiola va anunciar en una roda de premsa que deixava la banqueta del Camp Nou, un munt de dubtes es van instal•lar en l’entorn barcelonista, encara que la substitució del triomfant tècnic (14 títols de 19) per Tito Vilanova (foto) va suposar un petit bàlsam en l’ambient blaugrana.
Per la incertesa que va motivar la marxa del Pep, i per la recaiguda en la greu malaltia que va tenir l’entrenador empordanenc, que fins i tot el va fer absentar-se de les seves funcions de preparador per anar a efectuar una llarga recuperació a Nova York, es podria afirmar que aquesta ha estat la Lliga de Tito, malgrat que molts també podrien anomenar-ho el campionat de Leo Messi, doncs l’argentí ha estat segurament més clau que mai en un títol guanyat pel FC Barcelona.
El torneig es va iniciar amb un Barça poc fiable, que va solucionar varis partits mitjançant un futbol poc convincent i a través, en alguns casos, de remuntades semblants a les que més aviat ens tenia acostumats el Real Madrid, destacant l’efectuada al Sánchez Pizjuán contra el Sevilla, en un xoc en què els andalusos es van posar 2 a 0 al marcador i que dominaven 2 a 1 a manca de menys de 10 minuts per al final.
No obstant, el conjunt de Vilanova va anar millorant de forma ostensible i podríem dir que durant els mesos de novembre i desembre el Barça va oferir un excel•lent joc, que va tenir continuïtat el mes de gener, tradicionalment complicat per a l’entitat catalana, fins el punt que l’equip de Tito va signar la millor primera volta de la història del campionat de Lliga, en la qual només va cedir un empat al Camp Nou contra el Real Madrid.
Tanmateix, la primera derrota a la competició, a Anoeta davant la Real Sociedad en el primer encontre de la segona volta (el Barça va caure per 3 a 2 en un partit que dominava per 0 a 2), va suposar una abans i un després en la trajectòria del campió. El bloc de Vilanova i Jordi Roura, doncs el tècnic de Bellcaire d’Empordà havia iniciat ja la seva recuperació a Nova York, va tenir una línia molt més irregular, va dependre com mai de les genialitats de Messi, va cedir mots gols en els darrers minuts i molts futbolistes, com Xavi Hernández, Sergio Busquets o Cesc Fàbregas, van arribar molt esgotats a la part final del torneig, tan físicament com psíquicament, sense oblidar les lesions de Carles Puyol, Javier Mascherano i la del mateix Messi.
Però el fet que el Barça hagués assolit un gran avantatge sobre el Real Madrid a la primera volta del torneig (va arribar a ser de 18 punts) i que l’Atlético de Madrid, el seu màxim adversari aleshores, va perdre molta força durant la segona part de la competició, ha permès a l’equip blaugrana conquistar la Lliga quan encara li restaven quatre partits per disputar. Ha estat el 22è campionat de la institució catalana, el quart en els darrers cinc anys, el sisè en les últimes nou temporades i la 12a Lliga de les darreres 23 edicions disputades.
L’onze tipus de Vilanova ha estat compost per Víctor Valdés, que potser ha jugat la seva última campanya a l’equip blaugrana, Dani Alves Gerard Piqué, Javier Mascherano, Jordi Alba, Xavi Hernández, Sergio Busquets, Andrés Iniesta, Pedro Rodríguez, Leo Messi i Alexis Sánchez. Altres homes importants han estat Juan Manuel Pinto, que ha hagut de disputar més encontres dels habituals, Carles Puyol, Adriano Correia, Alex Song, Cesc Fàbregas, Cristian Tello i David Villa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario