Era l’any 1988, ara fa 25 anys, i el FC Barcelona es trobava en una de les pitjors crisis de la seva història, tant des del vessant esportiu com del social. La institució no havia encara paït la derrota de la final de la Copa d’Europa, produïda dos anys abans a Sevilla, i el president Josep Lluís Núñez observava com per primer cop, en una dècada de mandat, tenia un sòlid i potent grup opositor, mentre les mocadorades al Camp Nou eren continuades. Per si tot això fos cop, la pràctica totalitat de la plantilla barcelonista va demanar la dimissió del constructor, en allò que es va conèixer com el Motí de l’Hesperia.
No obstant, Núñez, que va sortit reforçat de l’afer de l’Hesperia, doncs l’afecció no va comprendre com els futbolistes podien haver realitzat aquell manifest arran d’una temporada tan lamentable, va decidir fitxar com a nou entrenador el mític Johan Cruyff, que era el candidat de l’oposició, i descartar l’opció de Javier Clemente, que era el favorit del president i que aquell mateix any va portar l’Espanyol a la final de la Copa de la UEFA (es parla que fitxatges com els de Luis Mari López Rekarte, Miquel Soler, José Mari Bakero, Ernesto Valverde, Txiki Begiristáin o Julio Salinas van ser aconsellats pel preparador basc). Es podria dir que en aquell punt va canviar la història del club barcelonista, en particular, i del futbol espanyol, en general, que llavors vivia el domini del Real Madrid de la Quinta del Buitre, el qual va guanyar cinc Lligues de forma consecutiva.
Encara que Cruyff va trigar dos anys en construir l’anomenat Dream Team, i que fins i tot va estar molt a prop de la destitució durant la seva segona temporada a la banqueta del Camp Nou, el Barça va deixar de ser un equip històricament perdedor, depressiu, inestable i irregular per convertir-se en una entitat guanyadora, confiada, estabilitzada i triomfant, adjectius que han seguit acompanyant la institució catalana fins els nostres dies, amb l’excepció de la trista etapa presidencial de Joan Gaspart, a començament de la passada dècada. L’holandès, que va romandre com a entrenador blaugrana fins l’any 1996, va conquistar quatre Lligues, totes elles consecutives, una Copa del Rei, tres Supercopes d’Espanya, una Copa d’Europa, la primera en la història de la institució barcelonista, i una Supercopa d’Europa, també la inicial en el palmarès de l’entitat catalana.
A la foto, una imatge de Núñez i Cruyff.
No hay comentarios:
Publicar un comentario