Quan Florentino Pérez va guanyar sorprenentment les eleccions del Real Madrid l’any 2000, doncs amb el seu rival, Lorenzo Sanz, el conjunt blanc havia conquistat dues Lligues de Campions, el 1998 i el mateix any dels comicis, l’actual seleccionador espanyol, Vicente del Bosque, era l’entrenador de l’entitat. El tècnic salmantí li va donar a Pérez sis títols en només tres anys (el doble de competicions que ha aconseguit Mourinho) - dues Lligues (2001 i 2003), una Supercopa d’Espanya (2001), una Champions League (2002), una Supercopa d’Europa (2002) i una Copa Intercontinental (2002) - , però Florentino el va cessar després del segon campionat de Lliga perquè no devia comptar amb massa glamur per dirigir el Madrid galàctic. Els successors de Del Bosque han estat els següents:
- Carlos Queiroz (2003 – 2004). Home alt i elegant, sembla ser que aquestes característiques són les que van prevaler perquè Florentino i el director tècnic Jorge Valdano decidissin contractar-lo, ja que comptava amb un palmarès més aviat pobre i la seva última funció havia estat com a segon d’Alex Ferguson al Manchester United. Arran d’una campanya horrorosa, en què per exemple el Real Madrid va acabar quart a la Lliga i va ser eliminat als quarts de final de la Champions pel modest Mònaco, va deixar el càrrec.
Títols: una Supercopa d’Espanya.
- José Antonio Camacho (2004 – 2004). Pérez i Valdano van decidir estacionar el glamur i fitxar un tècnic sobri i auster com Camacho, que, tal com havia fet el 1998 amb Sanz, va romandre només unes setmanes a la banqueta del Santiago Bernabéu.
Títols: cap.
- Mariano García Remón (2004 – 2004). Per substituir Camacho, va arribar un altre home de la casa, l’exporter García Remón, que no va tenir massa sort i abans de Nadal va ser destituït.
Títols: cap.
- Wanderley Luxemburgo (2004 – 2006). Prestigiós entrenador brasiler que va aconseguir una important millora en el rendiment de l’equip, però no de forma suficient per impedir que el Barça de Joan Laporta, Frank Rijkaard i Ronaldinho guanyés la seva primera Lliga. Va rebre la confiança per iniciar la següent temporada, però va ser cessat mitjan l’exercici per l’estancament del grup.
Títols: cap.
- José Manuel Caro (2006 – 2006). Per substituir Luxemburgo, es va elegir un preparador de les categories inferiors, que no va poder arreglar la situació. Va ser durant la seva estada a la banqueta del Bernabéu quan Florentino va presentar la dimissió.
Títols: cap.
- Manuel Pellegrini (2009 – 2010). Després de la caòtica presidència de Ramón Calderón, en la qual, però, es van assolir dos campionats de Lliga, Pérez es va convertir de nou en president de la institució madridista, pocs dies més tard que el Barça de Pep Guardiola completés el seu espectacular triplet format per Lliga, Copa del Rei i Lliga de Campions. L’entrenador xilè, fitxat del Vila-real, va ser una aposta personal de Valdano, però al cap d’un exercici sense títols, i malgrat fer una gran Lliga, no va continuar a l’equip blanc.
Títols: cap.
- José Mourinho (2010 – 2013). No hi cap mena de dubte que amb el portuguès el Real Madrid ha millorat ostensiblement els seus resultats, però no crec que la progressió efectuada per l’equip blanc, sota la seva direcció, hagi pogut compensar totes les polèmiques que ha protagonitzat el preparador lusità.
Títols: una Lliga, una Copa del Rei i una Supercopa d’Espanya.
Sembla doncs evident que la destitució de Del Bosque va ser un greu error de Pérez, no només perquè cap entrenador posterior ha pogut igualar els seus resultats, sinó també perquè el preparador castellà ha aconseguit aquests anys una Eurocopa i un Mundial amb Espanya.
A la foto el tècnic portuguès Carlos Queiroz.
No hay comentarios:
Publicar un comentario