L’any 2000, després de 22 anys ocupant la presidència del FC Barcelona, Josep Lluís Núñez va presentar la seva dimissió, fonamentalment per l’entorn irrespirable que s’havia produït al Camp Nou arran de la polèmica destitució de Johan Cruyff quatre anys abans. No obstant, amb la marxa de Núñez no va acabar el nuñisme, doncs aquest va continuar tres anys més durant la trista i caòtica època de mandat de Joan Gaspart, que havia estat vicepresident del constructor des de que aquest va guanyar les seves primeres eleccions l’any 1978.
Després de la dimissió de Gaspart, a començaments de l’any 2003, va arribar el mandat interí d’Enric Reina, una junta gestora i la convocatòria d’eleccions, per a les quals s’hi van presentar vuit homes, sis dels quals van arribar a les urnes. Lluís Bassat, que ja havia perdut les eleccions de l’any 2000 contra Gaspart, era el gran favorit, però diverses circumstàncies van motivar que Laporta acabés guanyant els comicis: en primer lloc, alguns errors estratègics del publicista durant la campanya electoral; en segon lloc, el desig dels socis d’acabar totalment amb el nuñisme i votar la candidatura més radicalment contrària, i, en tercer lloc, el fet que l’advocat arribés a un acord amb el Manchester United per David Beckham, encara que el centrecampista anglès havia ja establert un pacte total amb Florentino Pérez i el Real Madrid.
Laporta, que va nomenar vicepresident esportiu l’actual president de la institució catalana, Sandro Rosell, es va trobar una entitat arruïnada en tots els aspectes, el futbolístic, el social i l’econòmic. Pel que fa només al factor competitiu, el club portava quatre anys sense conquistar cap títol oficial i durant l’era Gaspart van passar quatre entrenadors diferents (Llorenç Serra Ferrer, Carles Rexach, Louis van Gaal i Radomir Antic), a més de realitzar-se fitxatges cars, sorprenents, polèmics i en algun cas inexplicables, com els de Philippe Christanval, Emmanuel Petit, Fabio Rochemback, Geovanni Deiberson o Marc Overmars.
Set anys més tard, Laporta va deixar la presidència del Barça amb un palmarès impressionant: quatre campionats de Lliga (2005, 2006, 2009 i 2010), una Copa del Rei (2009), quatre Supercopes d’Espanya (2005, 2006, 2007 i 2009), dues Lligues de Campions (2006 i 2009), una Supercopa d’Europa (2009) i un Mundial de Clubs (2009). Moltes coses es poden criticar de Laporta, com la gestió econòmica, els casos d’espionatge, les seves polèmiques maneres o les dificultats per treballar en grup, però sense cap mena de dubte, el club blaugrana va fer un canvi esportiu radical sota el seu mandat i fins i tot els més importants detractors de l’advocat, entre els quals es troba Rosell, així haurien de reconèixer-ho.
No hay comentarios:
Publicar un comentario