Quan es va donar a conèixer el calendari del campionat de Lliga 1992 / 1993, i es va poder observar que el Real Madrid visitava l’última jornada l’estadi Heliodoro Rodríguez de Tenerife, l’escenari on havia perdut el darrer torneig, molts vam pensar que una segona part d’allò que havia succeït feia poques setmanes semblava impossible.
No obstant, Real Madrid i FC Barcelona van arribar a la darrera jornada de Lliga de forma gairebé idèntica a com ho havien fet un any abans, és a dir, amb el conjunt blanc com a líder de la classificació, amb un punt d’avantatge sobre el grup que dirigia Johan Cruyff, amb el goal – average particular igualat i amb el general favorable a l’equip blaugrana.
Havia bastants factors per pensar que la història de l’any 1992 no es repetiria: semblava impossible que el Madrid, llavors entrenat per Benito Floro, ensopegués dues vegades en la mateixa pedra, mentre el bloc madridista feia només uns dies que havia eliminat el Barça a les semifinals de la Copa del Rei, amb una convincent victòria al Camp Nou (1-2). Això si, a diferència de l’any anterior, el club canari, que seguia dirigint Jorge Valdano (foto), s’hi jugava la seva primera classificació europea de la història.
Al contrari d’allò que va succeir la campanya anterior, en què el Madrid es va avançar a Tenerife amb un 0 a 2, l’any 1993, l’equip de Valdano va marcar molt aviat, per mediació del davanter argentí Óscar Dertycia, mentre quasi al mateix temps el búlgar Hristo Stoitxkov anotava pel Barça davant la Real Sociedad al Camp Nou. Abans del descans, una altre jugador argentí, Ezequiel Castillo, va fer el segon gol del conjunt illenc i deixava gairebé sentenciat el campionat.
Durant el segon temps, no hi va haver novetats ni al Camp Nou ni tampoc a l’Heliodoro Rodríguez i el Barça es va proclamar de nou campió de Lliga. Per primer cop a la seva història, la institució catalana aconseguia enllaçar tres títols del torneig de la regularitat de forma consecutiva.
No hay comentarios:
Publicar un comentario