Era la temporada 1995/1996, l’última en què Johan Cruyff va ser entrenador del FC Barcelona. Aquella campanya van ascendir al primer equip del club blaugrana varis jugadors del filial, entre els quals es trobava el centrecampista càntabre Iván de la Peña, un futbolista d’una qualitat tècnica impressionant i que havia triomfat a totes les categories inferiors de la selecció espanyola.
Mentre el tècnic holandès donava molts minuts a jugadors del planter com Albert Celades o Roger Garcia, De la Peña actuava d’una forma més irregular, fet que va provocar algunes crítiques de la premsa i l’afecció. Cruyff, que sempre va parlar bé del càntabre, comentava que el migcampista havia d’aprendre a fer un joc més pràctic i senzill i arriscar menys la pilota, doncs algunes de les seves complicades passades provocaven perillosos contraatacs del rival.
Allò cert és que després de la destitució de Cruyff, De la Peña va jugar molt pocs minuts, amb excepció de la part final de la següent temporada, en què Bobby Robson va exercir d’entrenador, doncs Louis van Gaal a penes va comptar amb ell, com tampoc va tenir massa fortuna en els seus tristos passos pel Lazio de Roma o l’Olympique de Marsella, així com en el seu fugaç retorn al Camp Nou, amb Llorenç Serra Ferrer i Carles Rexach. Només quan va fitxar per l’Espanyol, un madur i experimentat De la Peña va ser capaç de triomfar plenament i debutar en la selecció absoluta.
Amb Thiago Alcántara (foto) començo a entreveure un cas similar. Es tracta d’un jugador d’un nivell tècnic excel•lent i que ja ha liderat la selecció espanyola Sub 21 a dos títols continentals. Tanmateix, l’última temporada, en què s’ha de recordar que va estar alguns mesos lesionat, ha comptat amb poca confiança per part de Tito Vilanova i Jordi Roura, que fins i tot li han donat menys minuts que Pep Guardiola l’exercici anterior.
Sóc d’aquestes persones que temen que en el Barça es faci un canvi de model, com adverteix l’editor Ernest Folch a les pàgines del Periódico de Catalunya i als micròfons de RAC 1, i que, tant la directiva com el quadro tècnic actuals, a diferència de Guardiola, semblen no tenir tanta confiança amb els futbolistes sorgits de la Masia. Personalment crec que és inexplicable que homes com Martín Montoya, Marc Bartra i Cristian Tello no hagin jugat més minuts la temporada recentment finalitzada, mentre que penso que és contraproduent cedir un jugador tan prometedor com Gerard Deulofeu. En canvi, tinc molts dubtes pel que fa a Thiago.
Quan he tingut l’oportunitat d’observar el jugador hispano-brasiler, m’ha semblat un futbolista de grans condicions tècniques, però, malgrat que ha solucionat algun defecte, com succeïa fa gairebé dues dècades amb De la Peña, em sembla un home que es complica massa la vida i que les seves arriscades accions acaben moltes vegades en contrecops de l’adversari. Sincerament, no se fins a quin punt ens hauria de preocupar una hipotètica marxa de Thiago aquest estiu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario