El Real Madrid és un equip diferent. No es pot negar la repercussió mediàtica que tenen Chelsea i sobretot Inter, les dues esquadres a qui va entrenar Mourinho abans de fitxar pel Real Madrid, però l’entitat blanca, juntament amb el FC Barcelona, és sens dubte la institució esportiva més especial del món, amb un entorn de vegades irrespirable.
Enfrontar-se al mite. Sempre s’havia dit que el tècnic portuguès, el qual s’havia enfrontat a entrenadors, futbolistes i clubs rivals, tenia una extraordinària relació amb els seus jugadors, sent exemples molt significatius Deco, al Porto; Terry, Essien, Lampard o Drogba, al Chelsea, i Materazzi, Sneijder o Ibrahimovic, a l’Inter. Si bé és veritat que al Santiago Bernabéu ha tingut bon rotllo amb homes importants com Arbeloa o Xabi Alonso, ha comès l’error d’enfrontar-se al gran símbol actual del madridisme com és Iker Casillas, sense oblidar problemes amb altres futbolistes com Sergio Ramos, Ángel di María o Pedro León.
Problemes amb la premsa. Mourinho ha reptat força vegades als sempre complicats mitjans de comunicació esportius madrilenys, per exemple fent sortir un munt de cops a la sala de premsa Aitor Karanka, el seu principal ajudant. Mentre els resultats van ser bons i acceptables, els periodistes van estar calmats, però van explotar quan el Real Madrid va entrar en crisi.
Trobar-se el millor Barça de la història. Amb un altre Barça, Mourinho podria haver aconseguit més títols amb el Madrid, com la Lliga de Campions de l’any 2011, però el portuguès va comptar amb la mala fortuna de coincidir amb l’excel•lent equip dirigit per Pep Guardiola.
No guanyar la Champions League. Al Bernabéu tots els títols són importants, però la Lliga de Campions és molt especial, sobretot quan ja fa 11 anys que s’espera amb ansietat la “décima”.
Esgotament. Crec que Mourinho no solament ha cansat els integrants del FC Barcelona, amb Guardiola al capdavant, sinó també el futbol espanyol en general i finalment fins i tot el mateix madridisme, amb una atmosfera que s’ha tornat irrespirable fins i tot per a ell mateix.
Ni els incondicionals estaven amb ell. Dos dels futbolistes que més bé havien congeniat amb el preparador portuguès eren els seus compatriotes Pepe i Cristiano Ronaldo, la gran estrella de l’equip. El defensa, potser dolgut al perdre la titularitat davant el jove Varane, va defensar Casillas en públic, mentre el davanter ha tingut una campanya força complicada amb el tècnic, que va criticar la seva “tristesa”.
La pressió. És evident, com va dir el president Florentino Pérez, que Mourinho ha patit una enorme pressió, però grans dosis d’aquesta se les ha creat ell mateix.
No hay comentarios:
Publicar un comentario