Alguns articulistes, en particular, i diferents mitjans de comunicació, en general, van qualificar l’actuació del FC Barcelona contra el Manchester City, en partit corresponent a l’anada dels vuitens de final de la Lliga de Campions disputat a l’estadi Al – Etihad, com a extraordinari i fins i tot excel•lent.
Encara que pugui ser qualificat de mal barcelonista (ha tornat el pitjor nuñisme) o de nostàlgic del Pep Team, la veritat és que jo vaig observar nombroses i importants mancances en el joc que el conjunt de Gerardo Tata Martino (foto) va realitzar a Manchester, tenint la sensació que si el rival hagués estat el Bayern de Munic, el Real Madrid o el París Saint – Germain, enlloc de l’encara inexpert i poc madur club anglès, les coses haurien pogut acabar molt pitjor.
En primer lloc, si bé és cert que durant el primer temps el Barça va comptar amb una exhaustiva possessió de l’esfèric, a penes va crear cap acció de perill davant la porteria defensada per Joe Hart, mentre que l’equip de Manuel Pellegrini, en jugades aïllades i puntuals, va tenir algunes ocasions clares, mostrant-se una vegada més la fragilitat defensiva del conjunt català quan perd la pilota.
En segon lloc, fins i tot en un període en què Leo Messi sembla no trobar-se en el seu millor moment, l’argentí segueix sent un home clau per desencallar els sistemes defensius de l’adversari, quan va ser capaç de trencar el matx al provocar un penal, el qual va transformar, i l’expulsió dels seu compatriota Martín Demichelis.
Finalment, en tercer lloc, el bloc blaugrana no va saber, poder o voler rematar el rival arran d’avançar-se al marcador, i malgrat actuar amb 10 homes, el City va ser capaç de crear de nou perill en la porteria de Víctor Valdés, fins el punt que, amb un adversari amb més ofici, molt probablement el Barça no hagués guanyat l’encontre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario