Juan Manuel Pinto va formar part dels conjunts inferiors del Betis, al primer equip del qual va arribar a debutar, encara que sense tenir continuïtat. Més tard, va fitxar pel Celta, entitat en què va donar un gran rendiment i va aconseguir un premi Ricardo Zamora, i, posteriorment, va fitxar, mitjan la temporada 2007/2008, pel FC Barcelona, arran de la greu lesió que va patir Albert Jorquera, suplent de Víctor Valdés.
D’una banda, des de la seva arribada al Camp Nou, Pinto només ha jugat els partits de la Copa del Rei, amb tres finals incloses, i els encontres de Lliga i de Champions League o bé intrascendents o bé per lesió o sanció de Valdés. Malgrat tot, l’arquer andalús mai s’ha queixat públicament, gairebé sempre és el primer a celebrar els gols des de la banqueta i es tracta d’un dels homes que més treballa per a la cohesió del vestidor blaugrana.
D’altra banda, quan Pinto ha estat designat porter titular, quasi sempre ha complert mitjançant un rendiment força alt, com per exemple quan va aturar un penal decisiu a Mallorca a la Copa del Rei que el Barça va acabar conquistant l’any 2009, en el que va ser el primer dels 14 títols que Pep Guardiola va assolir com a entrenador del bloc barcelonista.
Malgrat que no li recordo pràcticament cap error greu en les seves actuacions, Pinto és una home molt qüestionat des d’alguns sectors de l’entorn blaugrana, en què per exemple s’opina que no suposa cap competència seriosa per a Valdés o que continua al club pel fet de ser íntim amic de Leo Messi. No obstant, el pitjor de tot ho vaig escoltar fa uns dies en una de les tertúlies de l’extraordinari programa “Tu diràs”, de l’emissora Rac 1 i conduït per Dani Sanabre. David Bernabéu, periodista de la cadena de televisió Cuatro i col•laborador habitual del citat espai, va comentar que per culpa de la titularitat del porter andalús a la final de l’any 2010, jugada a Mestalla entre Real Madrid i Barça, ara l’entitat catalana compta amb una Copa del Rei menys al seu palmarès.
Recordo perfectament aquella final, disputada a les portes de la polèmica semifinal de la Lliga de Campions entre tots dos equips que va guanyar el Barça. Després d’una primera part de clar domini madridista, en què Pinto va fer algunes actuacions de mèrit, el conjunt que dirigia Guardiola es va fer amb el control del matx al segon temps, quan es va trobar amb un impressionant Iker Casillas. Ja a la pròrroga, Cristiano Ronaldo va aprofitar una magnífica centrada d’Ángel di María per aconseguir l’únic gol de la final i donar el títol a l’equip que entrenava José Mourinho. Personalment, em va semblar un remat de cap pràcticament imparable del portuguès.
El passat dimecres, en el xoc d’anada de les semifinals de la Copa del Rei contra la Real Sociedad, Pinto va salvar el Barça en dues extraordinàries aturades en xuts de Antoine Griezmann i Carlos Vela, fet que va motivar que el Camp Nou coregés el seu nom.
No hay comentarios:
Publicar un comentario