Brasil, actual amfitrió del campionat mundial i el país on es viu amb més passió i intensitat el futbol, va organitzar per primer cop la Copa del Món l’any 1950. Abans d’arribar el partit decisiu, la Canarinha havia realitzat un torneig excel•lent i, per exemple, ja en la lligueta final de la competició, havia golejat Suècia (7-1) i Espanya (6-1).
El rival de la Seleçao en el darrer matx de la fase final, única vegada que s’ha fet servir aquest format en un Mundial, en va ser Uruguai, equip dirigit per Juan López i vencedora del primer campionat del món de la història, l’any 1930. El conjunt celeste havia cedit un empat davant el combinat espanyol (2-2) i havia guanyat amb molts problemes Suècia (3-2).
Com la selecció d’Uruguai, com ja s’ha indicat, només havia igualat amb Espanya i, per tant, comptava amb un punt menys, al combinat de Brasil li servia l’empat per alçar el seu primer trofeu de campió del món. El majestuós estadi de Maracaná, a Rio de Janeiro, va doblar pràcticament la seva capacitat i els espectadors van arribar a un estat de gran eufòria quan, ja en el transcurs del segon temps, Albino Friaça va avançar l’equip local al marcador, fet que obligava el seu rival a marcar dos gols, cosa que va aconseguir mitjançant les anotacions de Juan Alberto Schiaffino i Alcides Ghiggia (foto). Uruguai es proclamava bicampiona mundial i tot Brasil entrava en una profunda depressió, de la qual no en va sortir fins vuit anys més tard, quan va coronar-se per primer cop a Suècia.

No hay comentarios:
Publicar un comentario