A començaments de la dècada dels 80, el conflicte de les illes Maldives va provocar una guerra entre l’Argentina, que havia ocupat el territori que reivindicava com a propi, i el Regne Unit, metròpoli d’aquesta zona de l’Atlàntic sud. Els britànics, aleshores governats per la fèrria primera ministra conservadora Margaret Thatcher, no van tenir massa problemes per vèncer el seu adversari, derrota que va acabar significant la fi de la cruenta i sanguinària dictadura que havia instaurat Jorge Rafael Videla al país sud-americà.
Pocs anys més tard de l’enfrontament bèl•lic, Argentina i, en aquest cas, Anglaterra es van trobar en els quarts de final del Mundial de 1986, disputat a Mèxic. En un període en què el record de la guerra era encara molt viu, l’equip albiceleste es va prendre el matx com una espècie de revenja, malgrat que a l’estat sud-americà havia arribat ja la democràcia. Diego Armando Maradona va ser el gran protagonista de l’encontre al fer els dos gols de la seva selecció, el primer aconseguit clarament amb la mà, en allò que ell va qualificar com “la mà de Déu”, i el segon arran d’una excel•lent i espectacular jugada, quan, després de fer-se amb l’esfèric al mig del camp, va anar regatejant tots els adversaris anglesos que li van sortir al pas, inclòs el porter Peter Shilton. Més tard, Gary Lineker va retallar diferències, però Argentina es va classificar per a les semifinals.
Amb Maradona com a gran estrella, Argentina, aleshores sota la direcció tècnica de Carlos Salvador Bilardo, va superar Bèlgica en semifinals, gràcies a dos gols més del llavors jugador del Nàpols, i va vèncer Alemanya Occidental a la final disputada a l’estadi Azteca de Mèxic DF. Era el segon títol mundial del combinat albiceleste.
No hay comentarios:
Publicar un comentario