Josep Samitier, Ricardo Zamora, Antoni Ramallets, Joan Segarra, Marià Gonzalvo, Estanislau Basora, Carles Rexach, Albert Ferrer, Sergi Barjuan, Pep Guardiola, Víctor Valdés, Carles Puyol, Gerard Piqué i Sergio Busquets són alguns dels millors jugadors de la història del futbol català, però penso que tots ells són superats per Xavi Hernández, a qui a més considero el segon millor futbolista de la història del FC Barcelona, només per darrere de Leo Messi i per davant d’autèntics mites com, a part dels homes ja significats, Laszlo Kubala, César Rodríguez, Johan Cruyff, Bernd Schuster, Diego Armando Maradona, Andoni Zubizarreta, Ronald Koeman, Michael Laudrup, Hristo Stoitxkov, Romário da Souza, Luis Figo, Ronaldo Nazário da Lima, Rivaldo Vítor Borba, Ronaldinho de Assis, Samuel Eto’o o Andrés Iniesta.
Encara que la notícia no és 100% oficial, Xavi sembla que abandonarà aquest estiu la institució catalana, a la qual ha dedicat gran part de la seva vida, en què ha jugat 16 temporades al primer equip i amb la qual ha assolit 7 campionats de Lliga (1999, 2005, 2006, 2009, 2010, 2011 i 2013), 2 de la Copa del Rei (2009 i 2012), 6 Supercopes d’Espanya (2005, 2006, 2009, 2010, 2011 i 2013), 3 Lligues de Campions (2006, 2009 i 2011), 2 Supercopes d’Europa (2009 i 2011) i 2 Mundials de Clubs (2009 i 2011). A més, Xavi ha conquistat amb la selecció espanyola, amb la qual ha jugat més de 100 partits i ha actuat en 3 Europeus i 4 Copes del Món, 2 Eurocopes (2008 i 2012) i un Mundial (2010).
La excel•lent trajectòria futbolística professional del centrecampista de Terrassa es podria dividir en dues parts: la primera entre 1998 i 2007 i la segona entre 2008 i 2014.
1998 – 2007. Xavi debuta en el primer equip barcelonista de la mà de Louis van Gaal a la Supercopa d’Espanya de l’estiu de 1998, la qual el Barça perd davant el Mallorca. Durant aquesta etapa, el migcampista només guanya un títol, la Lliga 1998 / 1999, i es parla d’ell com un jugador amb una tècnica extraordinària, però també com un home que arrisca poc, en un període en què abusava de la passada curta i horitzontal, amb escàs caràcter, poc lideratge i a l’ombra de diferents futbolistes com Figo, Rivaldo, Ronaldinho o Eto’o, pel que fa al Barça, i de Fernando Hierro o Raúl González, pel que respecta a la selecció.
2008-2014. Durant l’Eurocopa de 2008, organitzada per Àustria i Suïssa, Luis Aragonés atorga el lideratge de la selecció a jugadors com Iker Casillas, Iniesta o Xavi. Espanya obté el seu primer títol en 44 anys i el mig de Terrassa és elegit el millor futbolista del torneig. El que podríem considerar el nou Xavi continuarà aquesta dinàmica positiva amb l’inoblidable Barça de Pep Guardiola i amb la selecció preparada per Vicente del Bosque. El jugador vallesà arrisca en la passada llarga i vertical, mostra una mentalitat sòlida i guanyadora, és converteix en un dels inqüestionables líders del club blaugrana, amb Valdés, Puyol, Iniesta i Messi, i es manté com un dels homes forts de la selecció.
Si no hi cap sorpresa, Xavi marxarà a l’exòtic futbol del Quatar per posar punt i final a la seva brillant i sensacional carrera i és el tercer capità que potser deixa el Camp Nou aquest any, després de les marxes de Valdés i Puyol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario