Definitivament, Josep Lluís Núñez havia après la lliçó arran dels seus fracassos dels anys 80 i tenia clar que havia de delegar totalment la gestió esportiva als entrenadors, tal com havia fet durant els vuit anys de Johan Cruyff com a preparador blaugrana. No obstant, i malgrat realitzar una bona tasca en els seus últims anys com a màxim dirigent del club català, va suposar una etapa dura i tempestuosa per al constructor, fonamentalment per un irrespirable i terrible entorn que van haver de suportar, tant ell com els dos entrenadors que va tenir en la fase final de la seva presidència.
Per a la complicadíssima missió de substituir un mite com Cruyff, Núñez va optar per un entrenador expert, veterà i tranquil com era el cas de l’anglès Bobby Robson, amic personal seu i a qui ja va intentar fitxar l’any 1984, quan finalment va arribar el seu compatriota Terry Venables. Robson, que tenia com a principal ajudant i traductor un jove José Mourinho, va fer una bona temporada 1996 / 1997, l’única que va romandre com a tècnic, doncs va assolir, per ordre cronològic, la Supercopa d’Espanya, la Recopa i la Copa del Rei, però perdre la Lliga davant el Real Madrid, un joc gris bastant allunyat de la filosofia que havia instaurat Cruyff i el dens entorn pròxim a l’holandès van originar moltes protestes al Camp Nou.
Si l’entorn amb un home educat, calmat i asserenat com Robson va ser horrible, lògicament amb un tècnic nerviós, enèrgic i combatiu com Louis van Gaal, el seu substitut, la situació va empitjorar dràsticament, sobretot quan va aparèixer la plataforma opositora l’Elefant Blau, encapçalada pel futur president Joan Laporta, íntim amic de Cruyff. En aquest bloc he demostrat vàries vegades ser un ferm defensor de Laporta, però crec que aleshores l’advocat barceloní es va equivocar convocant una moció de censura contra Núñez, que només feia uns mesos havia guanyat unes eleccions contra Àngel Fernández. El president va superar el contratemps, però penso que va quedar força tocat arran d’aquell succés.
Van Gaal va conquistar en tres anys dues Lligues (1998 i 1999), una Copa del Rei (1998) i una Supercopa d’Europa (1998), i va aconseguir el primer doblet Lliga / Copa de l’entitat des de 1959, però el caràcter de l’entrenador holandès, que a més es va enemistar amb el seu compatriota Cruyff; els continuats fracassos a la Lliga de Campions, en una època en què el Real Madrid la va guanyar en dues ocasions, i un clima inaguantable van provocar l’any 2000 les dimissions de Núñez, després de 22 anys ocupant la presidència de la institució catalana, i del mateix Van Gaal.
A la foto, d'esquerra a dreta, Van Gaal, Núñez I Robson.
No hay comentarios:
Publicar un comentario