L’any 1988, quan Josep Lluís Núñez semblava pràcticament enfonsat, en un període en que les mocadorades al Camp Nou eren persistents i havia aparegut per primer cop una oposició sòlida i ben organitzada, el constructor va decidir fitxar com a entrenador Johan Cruyff, malgrat que semblava un fet la contractació de Javier Clemente, que aquell mateix any havia portat el RCD Espanyol a la final de la Copa de la UEFA.
Núñez per fi havia après que es devia dedicar única i exclusivament a gestionar el club i deixar l’apartat tècnic a l’entrenador, en aquest cas un home amb l’enorme personalitat i carisma de Cruyff. L’estiu de l’arribada de l’holandès, que era el preparador preferit de l’oposició, al Camp Nou es va realitzar una radical renovació del vestidor, amb la sortida d’homes emblemàtics com Francisco Javier Urruti, José Vicente Sánchez, Bernd Schuster, Víctor Muñoz, Ramon Maria Calderé, Paco Clos o Steve Archibald.
Pel contrari, van arribar a l’entitat catalana futbolistes com Eusebio Sacristán, José Mari Bakero, Txiki Begiristáin o Julio Salinas, que, juntament amb homes que van fitxar posteriorment, com eren els casos de Ronald Koeman, Michael Laudrup, Hristo Stoitxkov i Romário da Souza, així com jugadors fets a la pedrera, com eren els exemples de Carlos Busquets, Albert Ferrer, Sergi Barjuan, Guillermo Amor i Pep Guardiola, van formar el meravellós i inoblidable Dream Team.
Tanmateix, els primers dos anys de Cruyff no van ser ni fàcils ni tampoc senzills i el gran mèrit de Núñez, que va vèncer el convergent Sixte Cambra en els primers comicis després de la seva elecció el 1978, va ser mantenir el tècnic en un període que una gran part de l’entorn li demanava la destitució de l’holandès, que va acabar assolint un magnífic palmarès format per quatre Lligues (1991, 1992, 1993 i 1994), una Copa del Rei (1990), tres Supercopes d’Espanya (1991, 1993 i 1994), una Recopa (1989), una Supercopa d’Europa (1993) i una Copa d’Europa (1992), la primera en la història de la institució, conquistada a l’emblemàtic antic estadi londinenc de Wembley.
No obstant, la unió de Núñez i Cruyff, de vuit anys de durada, no va ser una altra cosa que un matrimoni de conveniència i, una vegada van arribar els mals resultats, els dos darrers anys de l’entrenador neerlandès a la banqueta barcelonista, la situació es va tornar insostenible. Probablement, el president va tenir força motius en el fons per destituir Cruyff, i com ell mateix una vegada va dir, potser s’estava carregant de raons per fer-ho, però el constructor es va equivocar totalment en la forma, doncs va decidir cessar el preparador quan encara restaven dues jornades per finalitzar la Lliga 1995 / 1996 i pocs dies més tard d’assegurar que la seva intenció era renovar-lo.
A la foto, Núñez, Cruyff i el capità José Ramón Alexanko en la presentació al Camp Nou de la temporada 1988 / 1989, la primera de l’holandès com a entrenador del Barça.
No hay comentarios:
Publicar un comentario