25 anys després de la derrota de Berna, el FC Barcelona va tornar a una final de la Copa d’Europa. L’equip que entrenava l’anglès Terry Venables va tenir un dur recorregut en què va eliminar Sparta de Praga, Porto, Juventus, vigent campió de la competició, i Göteborg, arran d’una gran remuntada, amb el davanter castellonenc Àngel Pichi Alonso com a gran protagonista, i després d’una agònica tanda de penals.
El bloc blaugrana ho tenia gairebé tot a favor de cara a la final: en primer lloc, un rival, l’Steaua de Bucarest, que semblava molt assequible; en segon lloc, la proximitat geogràfica de l'enfrontament, que es va portar a terme a l’estadi Sánchez Pizjuán de Sevilla, i, en tercer lloc, l’afluència massiva de seguidors barcelonistes a la capital andalusa, mentre la presència d’afeccionats arribats de Romania, llavors sota la dictadura comunista de Nicolae Ceaucescu, era testimonial.
Tanmateix, existia també un factor contrari als interessos de l’entitat catalana: el grup barcelonista comptava amb tota la pressió i el Barça d’aquelles èpoques no la sabia ni aguantar ni tampoc controlar. L’equip de Venables, excessivament nerviós, tens i responsabilitzat, va ser incapaç de fer-li un gol a l’Steaua en els 90 minuts reglamentaris, en els 30 de pròrroga i en quatre llançaments de penals, que el porter romanès Helmut Duckadam, convertit aquella nit en un autèntic heroi, va aturar els tirs de José Ramón Alexanko, Ángel Pedraza, Pichi Alonso i Marcos Alonso.
Arran d’aquella dolorosa derrota, es va iniciar una de les pitjors crisis de la història moderna de la institució catalana, destacant, per exemple, l’enfrontament que van tenir el president Josep Lluís Núñez i el jugador alemany Bernd Schuster, que després de ser substituït a la final de Sevilla, se’n va anar de l’estadi Sánchez Pizjuán sense esperar el desenllaç del xoc. Dos anys més tard, en la que va ser la culminació de la decadència, hi va tenir lloc l’anomenat motí de l’Hesperia, quan la pràctica totalitat de la plantilla blaugrana va demanar la dimissió de Núñez, en un escàndol, però, que acabaria desembocant en el Dream Team de Johan Cruyff, una vegada es va decidir fer taula rassa amb una profunda renovació de l’equip.
Enfront l’Steaua, Venables va alinear Urruti, Gerardo, Migueli, Alexanko, Julio Alberto, Víctor, Schuster (Moratalla), Pedraza, Carrasco, Archibald (Alonso) i Marcos.
A la foto, els futbolistes del Barça desencaixats després de la final.
No hay comentarios:
Publicar un comentario