Sis anys més tard de la trista nit de Sevilla i només quatre després del motí de l’Hesperia, el FC Barcelona va conquistar per fi la Copa d’Europa, mitjançant un meravellós equip dirigit per Johan Cruyff, conegut com a Dream Team.
En setzens de final, el bloc de Cruyff no va tenir problemes davant el Hansa Rostock, el darrer campió de l’extinta Alemanya Democràtica, però en vuitens de final, el conjunt blaugrana va passar moltes dificultats contra un altre club germànic, el Kaiserlautern. El Barça va viatjar amb un clar 2 a 0 a favor, però els alemanys van remuntar i una agònica diana de José Mari Bakero en el descompte va classificar els catalans pel valor doble del gol en camp contrari.
Posteriorment es va estrenar, per primer cop en la història de la Copa d’Europa, el format de lliga, aleshores en una fase semifinal, la qual el Barça va guanyar per davant d’Sparta de Praga, Benfica i Dinamo de Kiev. La trajectòria no va ser fàcil i la situació es va complicar arran d’una derrota a Praga, de la qual Cruyff va culpar l’entorn, la primera vegada que aquesta paraula es va pronunciar per referir-se al difícil rerefons del club.
El rival a la final, que es va disputar a l’antic estadi londinenc de Wembley, va ser-ne el Sampdoria, una entitat llavors molt potent que comptava amb grans futbolistes com Gianluca Pagliuca, Toninho Cerezo, Gianluca Vialli o Roberto Mancini. Es va arribar al final dels 90 minuts reglamentaris sense gols i, a mesura que avançava la pròrroga, molt afeccionats pensaven en els penals de Sevilla, però en el minut 111, Eusebio Sacristán va ser objecte d’una falta que Ronald Koeman va llançar al fons de la xarxa de l’equip genovès.
Cruyff, que tenia Amor sancionat i Witschge lesionat, va alinear en aquella històrica nit: Zubizarreta, Ferrer, Nando, Koeman, Juan Carlos, Eusebio, Guardiola (Alexanko), Bakero, Salinas (Goikoetxea), Laudrup i Stoitxkov.
A la foto, els jugadors blaugranes amb la Copa d’Europa a la llotja de Wembley.
No hay comentarios:
Publicar un comentario