S’ha complert ja una dècada del primer títol que va assolir el FC Barcelona amb Joan Laporta de president i Frank Rijkaard d’entrenador: el campionat de Lliga de la temporada 2004 / 2005. El trofeu va acabar amb la sequera més llarga de la història moderna de la institució catalana.
Quan Louis van Gaal va aconseguir l’any 1999 la seva segona Lliga consecutiva, que era a més el sisè torneig de la regularitat que conquistava el club en només nou anys, pocs esperaven al Camp Nou que el Barça estaria cinc anys – l’última de la presidència de Josep Lluís Núñez, les tres de Joan Gaspart com a màxim mandatari i la inicial de Laporta - sense obtenir cap títol oficial.
Després d’una primera temporada de transició, en què l’equip de Rijkaard, més tard d’una primera part de campanya lamentable, va realitzar una segona meitat d’exercici extraordinari, encara que no suficient per assolir algun títol, el bloc blaugrana va conquistar el campionat de Lliga amb claredat, guanyant el torneig quan encara restaven dues jornades per a la seva finalització.
En aquell equip, que va patir moltes i greus lesions, fet clau perquè el conjunt de Rijkaard no superés els vuitens de final de la Lliga de Campions, hi destacaven homes com Valdés, Puyol, Márquez, Xavi, Iniesta, Deco o Eto’o, sense oblidar l’aparició d’un joveníssim Messi, encara jugador del filial, però la gran estrella d’aquell grup era Ronaldinho (foto), llavors el millor futbolista del món.
Aquell planter va conquistar un any més tard la Champions League a París, la segona Copa d’Europa en la història de l’entitat, però seguidament, i amb Ronaldinho en aquest cas com a trist protagonista, va entrar en un període de crisi, decadència, manca de compromís, autocomplaença, aburgesament i indolència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario