En aquella trista nit d’Atenes, es va acabar el cicle d’un dels millors equips del Barça de la seva història, el del Dream Team de Johan Cruyff, que entre molts altres títols, va conquistar quatre campionats de Lliga, tots ells consecutius, i la primera Copa d’Europa en la història de la societat catalana.
Penso que dos van ser els factors principals perquè el Barça fos destrossat pel Milan a la capital grega: el primer, perquè, mentre el Barça no va poder assolir la Lliga fins a quatre dies abans de la final, arran d’una duríssima lluita pel títol amb el Deportivo, el conjunt italià ja feia algunes setmanes que s’havia fet amb l’Scudetto i va tenir molt de temps per preparar el matx. El segon, la prepotència de Cruyff, que semblava donar el xoc per guanyat abans de jugar-lo, doncs l’holandès va comentar que, mentre a la plantilla barcelonista hi havia Romário, a l’entitat llombarda estava Desailly, que irònicament acabaria sent el millor jugador de l’encontre.
Sempre podrem dir, i sense temor a equivocar-nos, que Cruyff ha estat un magnífic entrenador i un tècnic visionari, mentre Fabio Capello, llavors preparador del Milan, sempre ha estat un home defensiu i escassament innovador, però en aquella final de la Lliga de Campions, l’italià li va donar una autèntica lliçó tàctica al neerlandès. El Milan va marcar fèrriament els dos futbolistes més creatius del Barça, Ronald Koeman i Pep Guardiola, deixant pel contrari que els laterals Albert Ferrer i Sergi Barjuan pugessin la pilota, qualitat per a la qual no estaven precisament massa ben dotats. Mentrestant, els dos davanters blaugranes, el búlgar Hristo Stoitxkov i el brasiler Romário da Souza, que aquell mateix any van guanyar, respectivament, la Pilota d’Or i el FIFA World Player, van passar pràcticament inadvertits.
Daniele Massaro, en dues ocasions a la primera part, i Dejan Savicevic i el ja citat Marcel Desailly, en el segon temps, amb dos extraordinaris gols, van segellar el rotund 4 a 0 definitiu. Després d’aquella final, Cruyff encara romandria dos anys més al Camp Nou, però van abandonar el club homes emblemàtics com Andoni Zubizarreta, Joan Andoni Goikoetxea, Julio Salinas o Michael Laudrup, suplent la nit d’Atenes, en què va jugar l’onze format per Zubizarreta, Ferrer, Nadal, Koeman, Sergi (Estebaranz), Bakero, Guardiola, Amor, Stoitxkov, Romário i Begiristáin (Eusebio).
A la foto, Guardiola desencaixat després de la final.
No hay comentarios:
Publicar un comentario