Quan Luis Enrique Martínez (foto) va arribar a la banqueta del Camp Nou, sense voler abandonar totalment la filosofia de joc que havia marcat la recent història del FC Barcelona, va decidir efectuar alguns canvis importants en el sistema tàctic de l’equip català, com la introducció d’un futbol més vertical o convertir la davantera en la línia preponderant en detriment del centre del camp.
És cert que la tradicional forma de jugar del club barcelonista els anys anteriors a l’arribada del tècnic asturià, que es caracteritzava per un ferri control de l’esfèric, la importància cabdal de la línia medul•lar, la calma, la paciència i l’horitzontalitat, es va tornar força previsible per als rivals, sobretot durant la campanya de l’entrenador argentí Gerardo Tata Martino, i semblava que realitzar alguns retocs i canvis era necessari, encara que jo sempre he pensat, com vàries vegades he deixat constatat en aquest bloc, que amb una bona preparació física, el clàssic sistema de futbol exercit pel conjunt blaugrana és pràcticament imparable.
La reinvenció del joc barcelonista, per dir-ho d’alguna manera, li va sortir molt bé a Luis Enrique, que va conquistar la passada temporada el triplet Lliga / Copa del Rei / Champions League, fonamentalment per l’enorme qualitat del trident ofensiu format per Leo Messi, Luis Suárez i Neymar da Silva. Tanmateix, recordo que els millors moments del Barça, per exemple pel que fa a la Lliga de Campions, van tenir lloc quan el bloc català va exercir un clar control del joc en les eliminatòries davant Manchester City i París Saint – Germain i en la final de Berlín contra el Juventus (enfront el Bayern Munic en semifinals no va ser tan senzill per les característiques de l’equip preparat per l’exentrenador blaugrana Pep Guardiola).
Altrament, ara el Barça es troba en un període delicat de joc. Vàries són les causes que s’han comentat per explicar l’irregular començament de temporada del grup de Luis Enrique, entre les quals es troben els errors defensius, la ineficàcia en atac o un baix estat físic, però jo hi afegiria la manca de control de l’equip, que ha provocat partits embogits d’anada i tornada que han perjudicat els interessos del conjunt català. No obstant, amb la baixa de Xavi Hernández, la impossibilitat de jugar fins el pròxim mes de gener d’Arda Turan i les lesions de Rafinha Alcántara, per al qual pràcticament s’ha acabat la temporada, Andrés Iniesta i Leo Messi, és molt complicat recuperar algunes de les essències del passat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario