El passat diumenge es va estrenar a TV3 un programa d’economia didàctica presentat pel liberal Xavier Sala i Martín, conegut també per les seves cridaneres americanes. En el primer espai, l’actual entrenador del Bayern de Munic, Pep Guardiola, va ser un dels convidats.
No vaig tenir l’oportunitat de veure el programa, però pel què he pogut llegir, sembla que el prestigiós economista va parlar del tècnic de Santpedor com a un home innovador i, per posar un exemple, va comentar que l’entrenador català va inventar el fals nou quan va decidir situar Leo Messi en aquesta demarcació en l’històric partit que el FC Barcelona va vèncer 2 a 6 el Real Madrid al Santiago Bernabéu.
Guardiola ha estat, efectivament, un tècnic innovador i revolucionari, a més de ser el millor entrenador de la història del Barça i un dels més grans preparadors mundials de l’actualitat, malgrat que en alguns sectors de l’entitat bavaresa no acaben d’assimilar alguns dels seus mètodes. Tanmateix, la figura del fals nou no l’ha inventat ell.
Per trobar el primer exemple de fals nou, ens hem de remuntar a l’extraordinària selecció d’Hongria dels anys 50, en la qual actuaven mites com Ferenc Puskas, Sandor Kocsis o Zoltan Czibor i en què Sandor Hidegkuti va exercir aquesta funció. Dues dècades més tard, Johan Cruyff executaria amb gran èxit aquesta missió en l’Ajax, el Barça i el combinat nacional d’Holanda.
Dos decennis després, el mateix Cruyff, ja com a entrenador del Barcelona, va utilitzar jugadors com José Mari Bakero i sobretot Michael Laudrup (foto) com a falsos nous, fet que va provocar que davanters centres tradicionals com Gary Lineker, Julio Salinas o Hristo Stoitxkov juguessin a la banda, tal com va fer Samuel Eto’o, ja amb Guardiola a la banqueta, en el famós 2 a 6 de Madrid o en altres encontres com en la final de la Lliga de Campions del mateix any a Roma.
Posteriorment, Vicente del Bosque també ha usat la figura de fals davanter centre amb la selecció espanyola campiona europea i mundial, mitjançant futbolistes com David Silva i molt especialment Cesc Fàbregas.
No hay comentarios:
Publicar un comentario