Després d’una nova i severa derrota contra el FC Barcelona, he pogut escoltar algunes declaracions en què es criticava el tècnic canari Paco Jémez, des de fa alguns anys entrenador del modest Rayo Vallecano, per utilitzar una vegada més un sistema ofensiu i arriscat davant el conjunt català.
Jémez és un amant de la filosofia de joc que Johan Cruyff va instaurar al Camp Nou a finals dels anys 80, la qual havia caracteritzat el futbol del mític Ajax i la llegendària selecció d’Holanda durant la dècada dels 70. Es podria afirmar fins i tot, tenint en compte els retocs que Luis Enrique Martínez ha efectuat en l’actual Barça, que en aquests moments Paco és el més fervent seguidor dels mètodes de l’exjugador i expreparador holandès.
Particularment no crec que el preparador canari s’equivoqui amb els seus mètodes per dues raons importants: la primera, perquè el club de la popular barriada madrilenya està transitant, molt probablement, per l’etapa més estable de la seva història, i, la segona, perquè es tracta d’un acte de fidelitat a un estil que, si bé en una classe de partits li pot ser perjudicial, en altres s’ha evidenciat molt positiu.
Pel que fa a la primera causa, El Rayo ha estat tradicionalment una institució irregular i inestable, de les considerades entitats ascensor, doncs durant un munt de temps va alternar amb freqüència la primera i la segona divisió del futbol espanyol. Amb Jémez, l’equip vallecà sempre ha estat en la màxima categoria i a penes ha passat dificultats per mantenir-la.
Quant a la segona raó, és cert que el Rayo, per les seves característiques, té molt complicat poder afrontar els partits contra esquadres com Barça o Real Madrid, però en canvi s’ha demostrat abastament la solvència del seu futbol davant blocs de semblant qualitat i potencial, com per exemple va demostrar el passat divendres enfront l’Espanyol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario