No tinc en aquests moments les dades a la meva mà, però molt probablement Albània sigui l’estat més pobre del continent europeu juntament amb la castigada Bòsnia i Hercegovina i l’agermanat Kosovo. És evident que el país balcànic ha millorat força el seu nivell de vida en consideració als anys posteriors a la caiguda del comunisme, però té un mèrit inqüestionable, fins i tot tenint en compte que ara s’han incrementat de 16 a 24 les seleccions que disputen la fase final de l’Eurocopa, la classificació de la selecció per a França 2016.
Per trobar un heroi en allò que podríem anomenar el miracle albanès, aquest és l’entrenador italià Gianni de Biasi (foto), expreparador del Llevant que abans va fer una carrera de rodamón pel futbol italià, arran de dirigir modestos com Vastese, Carpi, Cosenza, Ferrara, Modena i Brescia o els històrics Torí i Udinese. Pocs esperaven doncs, tenint en compte una trajectòria força discreta i allunyada dels grans focus, que podés aconseguir la proesa de portar la selecció albanesa a la fase final de l’Eurocopa.
Alhora de construir un equip competitiu, De Biasi va idear un singular mètode: recórrer Europa per trobar futbolistes qualificats descendents de les persones que, durant la dècada dels 90, van veure’s obligades a refugiar-se en els estats més desenvolupats del continent, a causa de la gravíssima crisi econòmica que va viure el país balcànic i, molt especialment, per la Guerra de Kosovo, l’últim capítol dels penosos conflictes que van tenir lloc a l’antiga Iugoslàvia. El tècnic italià va ser capaç de trobar força futbolistes, encara que no va poder convèncer jugadors com l’alemany Shkodran Mustafi (València), el belga Adnan Januzaj (Borussia Dortmund) o el suís Xherdan Shaquiri (Stoke City).
En un país amb poca tradició de futbolistes que hagin aconseguit transcendir les seves fronteres, en què al seu dia hi van destacar homes com Ervin Skela i Erjon Bogdani, varis són els internacionals albanesos que juguen en les dues principals categories d'algunes de les lligues més potents del continent europeu: pel que fa a Alemanya, Amir Abrashi (Friburg), Mergin Mavraj (Colònia), Valdet Rama (Munic 1860) i Edmond Kapllani (FSV Frankfurt); quant a Itàlia, el porter Etrit Bersiha (Lazio), Elseid Hysaj (Nàpols), Ledian Memushaj (Pescara) i Armando Vajushi (Livorno), i pel que respecta a França, els jugadors del Nantes Lorik Cana, capità de la selecció, i Ermir Lenjani.
No hay comentarios:
Publicar un comentario