La meva intenció, res més allunyat d’aquest propòsit, no és realitzar una severa crítica de l’actual Barça, un equip que en el transcurs dels últims 11 mesos ha guanyat la Lliga, la Copa del Rei, la Lliga de Campions, la Supercopa d’Europa i el Mundial de Clubs i que aquesta temporada encara pot assolir el doblet Lliga / Copa.
Tanmateix, la inesperada eliminació als quarts de final de la Champions League i la dràstica reducció de l’avantatge al campionat de Lliga, que semblava quasi definitiu, em porten a una reflexió que seria bo tenir en compte: si és adient la pèrdua de protagonisme del centre del camp en benefici del trident atacant format per Messi, Suárez i Neymar.
No fa tant de temps, durant les setmanes en què el FC Barcelona engrandia el seu avantatge a la classificació, hi tenia lloc una gran eufòria i tot semblava sota control, l’equip de Luis Enrique Martínez va realitzar partits força discrets i, en alguna ocasió bastant dolents, a estadis com el Ciutat de València, el Gran Canaria o la Rosaleda i, fins i tot, en l’encontre al Camp Nou davant l’Alético de Madrid, que va plantar cara amb nou futbolistes, o en l’eliminatòria de vuitens de final de la Lliga de Campions contra l’Arsenal.
El conjunt català va acabar vencent en la totalitat d’aquells enfrontaments amb molta mesura gràcies a les accions dels tres davanters sud-americans, que llavors es trobaven en un estat de forma magnífic. No crec que el Barça, en les quatre derrotes que ha patit els últims dies contra el Real Madrid al Camp Nou, davant la Real Sociedad a Anoeta, enfront l’Atlético al Vicente Calderón i contra el València a l'estadi barcelonista, hagi jugat massa més malament que en els xocs descrits en el paràgraf anterior, però la diferència és que en aquestes ocasions a penes han aparegut Messi, Suárez i Neymar.
Luis Enrique ha tingut un munt d’encerts des de què va arribar a la banqueta del Camp Nou l’estiu de l’any 2014, ha introduït variants en el joc barcelonista que semblaven necessàries i la temporada passada va aconseguir amb el triplet una cosa que semblava impossible a la institució catalana: conquistar títols sense realitzar sempre un futbol d’excel•lència.
No obstant, les variacions que es puguin portar a terme en la tradicional filosofia de futbol blaugrana, com realitzar un joc més vertical i intentar accions al contraatac, haurien de ser l’excepció més que allò habitual, i penso que el bloc de Luis Enrique ha abusat d’aquestes aportacions que ha fet a l’equip.
És bo comptar amb tres cracks a la davantera i confiar en les seves genialitats, però sincerament penso que el Barça ha de tornar a les seves essències històriques: és a dir, un major protagonisme dels centrecampistes, més control de la pilota i, quan la situació ho requereixi, un futbol més horitzontal.
A la foto, una imatge del partit de tornada dels quarts de final de la Champions League.
No hay comentarios:
Publicar un comentario