Després de la dolorosa humiliació d’Atenes, a la final de la Copa d’Europa en què el Milan va derrotar i golejar el Barça per 4 a 0, Cruyff va portar a terme una profunda renovació de la plantilla, donant la baixa a històrics del Dream Team com Eusebio, Goikoetxea, Salinas, Zubizarreta, a qui va acomiadar sense massa miraments arran del desastre a la capital grega, o Laudrup, que va fitxar pel Real Madrid.
Tanmateix, més que les baixes, allò més sorprenent van ser les altes, doncs Cruyff va decidir fitxar jugadors d’una trajectòria força modesta com el porter Lopetegi, Sánchez Jara, que va tornar d’una cessió; José Mari, que va arribar al mercat d’hivern; Eskurza, que va ser intercanviat per Goikoetxea, que va entrar a formar part de la disciplina de l’Athletic Club, i els davanters de l’Espanyol Korneiev i Escaich, que acabaven de descendir amb el club blanc-i-blau a segona divisió. El Barça va fer la pitjor de les vuit temporades de Cruyff a la banqueta del Camp Nou i l’únic títol assolit va ser el de la Supercopa d’Espanya.
Per a la següent campanya, que seria la darrera de l’holandès com a entrenador, Cruyff va demanar els fitxatges del portuguès Rui Costa i els francesos Djorkaeff i Zidane, però Josep Lluís Núñez, amb qui ja mantenia unes tenses relacions, es va negar per l’alt preu de les contractacions. Aleshores, a part del central asturià Abelardo i el davanter bosnià Kodro, van arribar al Camp Nou dos futbolistes que no havien pogut triomfar plenament al Real Madrid: el romanès Hagi i el croat Prosinecki. Malgrat que el barça va lluitar per la Lliga, la Copa del Rei (va disputar-ne la final) i la Copa de la UEFA pràcticament fins el final, va perdre els tres títols en un curt termini de temps.
Núñez va decidir la destitució de Cruyff quan encara restaven dues jornades per a la finalització del campionat de Lliga, fet que va originar, com tants altres cops ha succeït en la història de la institució catalana, que l’entorn del FC Barcelona es dividís en dos grups, en aquest cas entre nuñistes i cruyffistes, que va generar un ambient irrespirable fins que el constructor va presentar la seva dimissió quatre anys més tard. Sempre ha estat una incògnita si el preparador holandès hagués estat capaç de formar una altra gran esquadra mitjançant jugadors de la pedrera com Quique Álvarez, Celades, Òscar, Roger, De la Peña, Velamazán, Moreno o el seu fill Jordi.
A la foto, Johan amb el seu fill Jordi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario