lunes, 4 de abril de 2016

NO ES POT MAI MENYSPREAR EL REAL MADRID




En primer lloc, per començar aquest article, vull comentar que la celebració dels jugadors del Real Madrid al vestidor del Camp Nou, després de vèncer (1-2) en el darrer clàssic, com si els futbolistes blancs acabessin de guanyar la Champions League, quan allò cert és que són tercers a la classificació de la Lliga a set punt més el goal – average del FC Barcelona, em va transportar pel túnel del temps i em va recordar els anys 70 i 80, però a l’inrevés, quan era el Barça el que celebrava una simple victòria en el clàssic malgrat trobar-se lluny del Madrid a la taula classificatòria.

Dit això, vull referir-me a l’excessiva eufòria que es podia observar en l’entorn barcelonista les últimes setmanes, el qual, coneixent l’entitat catalana, no m’estranyaria gens que, arran de la derrota de dissabte passat, ara paradoxalment pogués veure-ho tot perdut. Per exemple, recordo els dies previs al sorteig de la Lliga de Campions, quan des d’alguns sectors es desitjava com a rival el Real Madrid, de qui s’assegurava que era un equip perdut i acabat i al qual se’l podia derrotar sense problemes.

L’esquadra que actualment dirigeix Zinedine Zidane compta amb un dels porters més en forma del moment, Keylor Navas; amb una defensa en què es troben dos dels centrals més regulars dels darrers anys, Pepe i Sergio Ramos, i potser el millor lateral esquerrà del planeta, Marcelo; un centre del camp que combina la depurada tècnica de Luka Modric i Toni Kroos amb el treball de Casemiro, i finalment un trident ofensiu, segurament inferior al del Barça, però de gran qualitat, integrat per Gareth Bale, Karim Benzema i Cristiano Ronaldo.

A més, el club madridista és dels pocs (jo només recordo un cas semblant: el Bayern de Munic de la dècada dels 70) que és capaç de conquistar la Copa d’Europa o la Lliga de Campions en una campanya irregular, en algunes fases lamentable, i malgrat trobar-se molt mal classificat en el torneig local. No podem oblidar que l’entitat blanca va assolir les Champions League dels anys 2008 i 2010 després de ser, respectivament, quart i cinquè a la Lliga espanyola, sense oblidar que al llarg d’aquelles temporades alguns dels seus futbolistes van ser criticats per desídia.

Tanmateix, penso que aquesta derrota al clàssic li pot anar molt bé al Barça per afrontar els mesos més decisius de la temporada, començant per l’eliminatòria de quarts de final de la Lliga de Campions davant l’Atlético de Madrid.

A la foto, una imatge de l’últim clàssic al Camp Nou.

No hay comentarios: